El PDeCAT ha fet arribar al grup parlamentari de Junts pel Sí la demanda dels municipis del nord de l’Anoia per constituir la comarca històrica de l’Alta Segarra. Es tracta dels vuit municipis que es mantenen a la Catalunya Central després que la resta de l’Anoia s’hagi incorporat al Penedès.

El Partit Demòcrata va donar suport a la reivindicació dels vuit municipis en un manifest que va avançar dilluns aquest diari. La diputada anoienca Maria Senserrich assegura que la voluntat de la seva formació “és que no quedés en un paper més”, i per això l’Alta Segarra es posarà sobre la taula de la reunió del grup parlamentari de Junts pel Sí “aquesta setmana o la vinent”, segons la diputada.

Sobre quines seran les següents passes, Maria Senserrich es remet als precedents del Moianès i el Lluçanès i posa per davant de tot el fet que “la gent ha de ser consultada”. Els poc més de 5.000 habitants del nord de l’Anoia podrien decidir en un referèndum la creació de l’Alta Segarra i Senserrich afegeix que “haurem d’analitzar en funció del resultat”.

Tot i que l’alcalde de Calaf, Jordi Badia, ha lamentat en diferents ocasions que el govern no atenia les demandes de la zona, la diputada diu que “el govern és conscient” i ara “hem d’atendre la demanda des del Parlament”.

Un possible assaig d’administració més àgil

Els municipis que reclamen la nova comarca ja integren la Mancomunitat de l’Alta Segarra, un ens especialment important en una zona formada majoritàriament per pobles petits. La reivindicació de Calaf i els municipis de l’entorn passa per una mínima estructura administrativa i un consell d’alcaldes, defugint l’estructura tradicional de les comarques.

De fet, la diputada Maria Senserrich reconeix que “el model administratiu de país que tenim no és el millor” i afegeix que des del govern català treballen “per un nou plantejament d’estructura organitzativa”. Si l’Alta Segarra es fa realitat, la nova comarca seria un exemple del que la diputada del PDeCAT defineix com “model de país adaptable”.