Un jutjat de Barcelona ha imputat 54 directius de Catalunya Caixa, entre ells l’alcaldessa de Calaf, Maria Antònia Trullàs, que la Fiscalia Anticorrupció havia denunciat per administració deslleial en haver aprovat sous «desproporcionats» per l’exdirector general Adolf Todó i l’exdirector general adjunt Jaume Masana. El magistrat del Jutjat d’Instrucció número 30, Josep Maria Pijuan, considera que hi ha prou indicis de delicte per imputar el mateix Todó i l’expresident de l’entitat Narcís Serra, a més de 52 directius més que el 2010 van aprovar els canvis salarials, que van suposar ingressos milionaris per Todó i Masana. La primera data fixada, en què han de comparèixer Serra i Toldó, és el 21 d’octubre.

El fiscal va presentar la denúncia fa unes setmanes en considerar «desproporcionats» els sous atribuïts a Todó i Masana, que van arribar a cobrar 4 i 2,9 milions d’euros respectivament, a més de substanciosos plans de pensions, tot i les dificultats econòmiques de l’entitat, que va haver de rebre ajudes del FROB.

En el seu escrit, el fiscal qualifica la política de retribucions d'»irresponsable» amb «escandaloses i milionàries indemnitzacions» per tres exdirectius que van dimitir quan es van fusionar Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona per crear Catalunya Caixa. També recrimina les pensions i les prejubilacions de Todó i Masana, per un «import tant elevat com perjudicial pels interessos de l’entitat».

«En el tema que ens ocupa, podem afirmar que en l’entitat investigada han existit retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva real situació d’insolvència», assegura el fiscal, i afegeix que aquestes retribucions han de ser investigades perquè es van produir «en un entorn de greu crisi econòmica». El fiscal remarca que l’entitat pagués aquests grans sous i per altre costat demanés la injecció de diner públic per part del FROB.

Els denunciats, segons el fiscal, van fer un «evident abús del càrrec» i van utilitzar els fons d’una entitat «amb connotacions i transcendència públiques en benefici propi i amb un clar perjudici per l’entitat, que va contribuir a la seva greu crisi financera».

L’escrit recorda que la Comissió Europea va recomanar eliminar les retribucions variables en funció dels objectius i resultats aconseguits perquè «per la seva percepció procuren un benefici ràpid de l’entitat que desemboca en un perjudici a mitjà termini en assumir riscos no desitjats». «Tot això denota un reprovable i espuri maneig dels fons d’una entitat l’únic objectiu del qual ha de ser procurar un adequat benefici per destinar-lo a obra social i evitar un malbaratament d’aquests fons en benefici dels alts directius», conclou el fiscal.

Per això, el fiscal denuncia els 54 directius presents en els dos Consells d’Administració que van aprovar l’augment de les retribucions de Todó i Masana, el 19 de gener del 2010 i el 13 d’octubre del mateix any. Entre els membres del Consell d’Administració denunciats també hi ha representants de les entitats fundadores i sindicats.

Dues reunions del Consell d’Administració sota sospita

En la reunió del 19 de gener es va aprovar la proposta de la Comissió de Retribucions d’augmentar el salari variable de Todó del 35 al 50% i de Masana del 35 al 45%. Es va aprovar amb 19 vots a favor, un en contra i dues abstencions.

En la sessió del 13 d’octubre es va aprovar la pujada salarial pel 2011 dels membres del Comitè de Direcció. Adolf Todó va passar de cobrar 800.481 euros a 812.501, i Masana de 598.428 a 610.201, gràcies a 39 vots a favor, 7 en contra i 7 abstencions.

El 2008, amb la crisi econòmica i financera ja iniciada, Todó va ser nomenat director general amb 53 anys, i Masana director general adjunt amb 41 anys El contracte de Todó preveia un sou fix anual de 600.000 euros i un variable del 35%, amb una renda vitalícia del 80% a partir dels 67 anys, amb drets de cobrament per la seva filla. El contracte de Masana és molt similar, amb una retribució anual de 371.000 euros, amb un variable del 35%.

Però al sou fix i variable s’hi afegien dos plans de pensions que del 2008 al 2012 van arribar als 8,2 milions per a Todó i 1,7 milions d’euros per a Masana.

Caixa de Catalunya va tenir 493 milions d’euros de beneficis l’any 2007, però el 2009 només en va tenir 77 milions i el 2010 el FROB ja hi va haver d’injectar 1.250 milions.

El fiscal recrimina al Consell d’Administració que tot i els 750 milions de beneficis entre 2007 i 2009, hagués de rebre ajuda del FROB el 2010, i per això dubta de la «idoneïtat» dels plans de pensions aprovats el 2008.

A més, també recrimina els 7,4 milions que va cobrar un directiu que va dimitir quan es van fusionar les tres caixes, 1,3 milions un altre i 1,3 més una tercera directiva.

De fet, el fiscal xifra en 4 milions el sou fix i variable que va cobrar Todó entre 2008 i 2012, i en 2,9 milions el cobrat per Masana. No va ser fins 2012 quan els sous de tots dos es van reduir a causa d’un reial decret del govern espanyol que fixava en 300.000 el sou màxim anual pels directius de caixes intervingudes pel FROB. Però el que el fiscal més retreu és que el salari fix de Todó va pujar el 2009 100.000 euros respecte el que marcava el seu contracte, 100.000 més el 2010 i 12.000 el 2011. I la retribució variable va pujar del 35 al 50%, tot aprovat pel Consell d’Administració. Masana també va veure augmentar el seu salari i el variable va passar del 35 al 45%.

Llarga investigació

En el marc de la investigació oberta fa més d’un any sobre les responsabilitats en la desaparició de les caixes d’estalvis, la fiscalia va sol·licitar als administradors de Catalunya Caixa, la nova entitat sorgida de la fusió, una llista dels membres del Consell d’Administració que van operar sota la presidència d’Adolf Todó i el seu ‘número dos’, el conseller delegat Jaume Masana.

El 2009, els consells de les tres caixes van aprovar la fusió de Caixa de Catalunya, Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa, amb l’aprovació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). El juliol de 2010 es va fer efectiva la fusió, que començaria a operar amb el nom comercial de Catalunya Caixa.

El juny de 2011, Catalunya Caixa crea Catalunya Banc per vehicular la seva activitat financera, però dos mesos després, el Banc d’Espanya nacionalitza l’entitat per assegurar-ne la recapitalització, amb un desemborsament total d’uns 12.000 milions d’euros.

L’entitat compta amb més de 7.200 professionals i una xarxa de gairebé 1.200 oficines distribuïdes per tot el territori estatal, amb una presència destacada a Catalunya, Madrid i País Valencià. Catalunya Caixa té més de 4,1 milions de clients i més de 76.000 milions d’euros en actius consolidats. L’entitat ha presentat al comitè d’empresa un ERO que afecta 2.500 treballadors, gairebé un terç de la plantilla.