El ple municipal de l’Ajuntament va aprovar dimarts el nou Pla de Salut d’Igualada 2019-2022 i aquest dimecres, 30 de gener, el tinent d’alcalde d’Entorn Comunitari, Fermí Capdevila, n’ha detallat els trets bàsics davant els mitjans de comunicació.

El pla per al període 2019-2022 suposa una continuació i actualització de l’anterior, que es va desenvolupar entre els anys 2015 i 2018, donant continuïtat als mateixos eixos de treball així com al seu model teòric. Seguint amb la línia que marca el Pla Interdepartamental de Salut Pública de la Generalitat (PINSAP), el Pla de Salut d’Igualada s’ha redactat a partir del model teòric dels Determinants Socials de la Salut, o condicionants de la salut, que arrenca de la idea que la salut de la població està determinada per les característiques de les societats en què viuen: els factors econòmics, culturals, mediambientals, socials i polítics vinculats a polítiques no sanitàries. Aquesta visió, doncs, requereix de l’acció conjunta de tots els departaments municipals, amb un enfocament de salut en totes les polítiques. D’altra banda, en tot moment s’ha treballat amb la concepció de la salut de forma positiva, allunyant-la del concepte de malaltia i apropant-la a tot allò que pot fer la política municipal per promocionar a la ciutadania un nivell de benestar físic, mental i social el més elevat possible.

El Pla de Salut d’Igualada 2019-2022 arrenca d’una diagnosi, que ha permès detectar necessitats i prioritzar les principals actuacions a impulsar. S’han dut a terme, a més, algunes iniciatives de participació ciutadana a través, per exemple, d’una enquesta enviada a totes les entitats locals o mitjançant el procés participatiu Salut i Dones, que s’ha desenvolupat al llarg de tot un any. El nou pla preveu també nous processos participatius adreçats, entre altres, a joves, a persones LGTBI, a persones immigrades i a persones grans, amb la voluntat de detectar les seves necessitats específiques i prioritats en l’àmbit de la salut.

Tal i com ha explicat Fermí Capdevila, el pla d’acció del document conté tretze eixos d’actuació, dinou objectius generals, setanta-set objectius específics i dues-centes dinou actuacions concretes. Més concretament, els eixos generals se centren en la comunicació i la difusió, l’estímul dels hàbits i estils de vida saludables, la prevenció del consum de drogues i altres conductes de risc, la salut mental, la inclusió social, la salut sexual, afectiva i reproductiva, la salut de les dones, la prevenció de la violència masclista, el medi ambient, la mobilitat i els transports, la mortalitat i morbiditat, la protecció de la salut i la seguretat alimentària.

De la mateixa manera que es va fer en el pla anterior, es durà a terme un control anual de l’evolució, implementació i compliment del nou document a través d’informes de seguiment, que estaran disponibles per a la consulta de tothom que ho desitgi al web www.igualada.cat.

Capdevila ha apuntat, finalment, que gairebé un 85% de les mesures contemplades en el Pla de Salut d’Igualada 2015-2018 han estat plenament completades o es troben en la fase final de desenvolupament. El tinent d’alcalde ha mostrat la seva satisfacció pel fet que “l’anterior pla local de salut ens va permetre endreçar i coordinar per primer cop les accions de promoció, prevenció i protecció de la salut i planificar-ne de noves i ara, en base a aquella bona experiència, adoptem un segon pla que ens ha d’ajudar a fixar nous objectius orientats sempre a la millora de la qualitat de vida de la nostra ciutadania i a facilitar-los el desenvolupament de la seva vida amb la màxima plenitud possible”.

Decidim Igualada retreu la manca de xifres i objectius i el considera ‘un document de bones intencions d’any nou’

Per a la confluència d’esquerres Decidim Igualada, al pla «li falten xifres i un altre punt de partida», perquè «sense anàlisi i autocrítica no estem davant d’un pla de futur, sinó del mateix, que segueix, fins i tot amb actuacions presentades com a noves que són copiades de l’anterior».

La plataforma de confluència ciutadana explica que és un document «tècnicament ben fet, amb accions amb les que difícilment s’hi pot estar en contra». Des d’un punt de vista polític, però, el portaveu de Decidim a l’Ajuntament, Dario Castañé, expressa que “és un document més de bones intencions d’any nou que un document amb un estudi basat en evidències resultat d’un procés d’autoavaluació”.

Sobre el nou Pla, el regidor de Decidim confirma que “han desaparegut els objectius amb xifres, com si mesurar l’impacte de les actuacions del pla no fos necessari per a avaluar la tasca realitzada”. Castañé posa com a exemple que en el pla anterior es marcava com a objectiu augmentar un 10% el nombre de persones que realitzen algun tipus d’activitat física, mentre que per als propers anys no se’n marca cap.

Juntament a aquesta absència de quantitats, el portaveu de la plataforma apunta que “en els objectius, trobem que aquest pla fa una diagnosi que ignora explícitament el resultat de les actuacions del pla anterior”.

Castañé es pregunta llavors: “tenint en compte que les enquestes sobre les que es basa el nou pla són de 2016 i 2017, al bell mig de l’anterior pla, no s’hauria d’haver definit resultats mesurables per a confirmar l’impacte de les actuacions del pla?”.

El regidor de Decidim conclou que “hi ha molta continuïtat en aquest pla, fins i tot un bon gruix d’actuacions que es plantegen com noves però són còpies de les del pla anterior”. Entén que “l’absència d’autoavaluació és el que els hi permet continuar fent el mateix, de manera acrítica”.