La companyia Farrés Brothers i Cia., juntament amb els joves actors Biel Rossell i Biel Serena, han portat als escenaris la primera adaptació teatral professional de la novel·la ‘Quanta, quanta guerra…’ de Mercè Rodoreda. El Teatre de l’Ateneu d’Igualada acull aquesta setmana un seguit de funcions dirigides al públic escolar. ‘Quanta, quanta guerra…’ (1980) és la darrera novel·la que va escriure Mercè Rodoreda i relata el viatge iniciàtic d’Adrià Guinart, un jove de 15 anys que marxa de casa per anar a la guerra però que, quan hi és, en fuig tan com pot. «Tenim la mateixa edat que el públic que ens ve a veure i ens interessen les mateixes coses i precisament creiem que aquí recau la connexió amb l’espectador», assegura Rossell.
El jove actor Biel Rossell i el jove músic Biel Serena s’han posat sota la direcció de Pep Farrés -de la companyia Farrés Brothers i Cia.- per portar als escenaris una adaptació de la novel·la ‘Quanta, quanta guerra…’ de Mercè Rodoreda. La idea del projecte va sorgir de la necessitat de Rossell de parlar de joves, però fugint dels estereotips imposats. «Un dia el meu germà va arribar amb la novel·la de Rodoreda sota el braç i vam pensar que podria ser una bona obra de teatre», relata en una entrevista amb l’ACN.
Rossell explica que el muntatge parla sobre «la necessitat universal de fugir del niu, de volar per descobrir un nou món» i considera que es tracta d’un argument «vigent en el moment que es va escriure la novel·la i vigent també avui en dia». Alhora, el jove actor relata que volien fugir de clixés imposats sobre el teatre jove: «el teatre jove també pot ser una novel·la de Rodoreda».
El muntatge també inclou música en directe que la signa Biel Serena i que acaba sent un actor més dalt de l’escenari. Serena fa servir diferents tècniques com el looping i sintetitzadors i utilitza instruments variats com una guitarra o els teclats. «Tant el text com la música estem en escena i cadascú fa servir les seves cartes per explicar la història», relata Serena.
Precisament el fet que tant Rossell com Serena tinguin entre 17 i 19 anys -una edat similar a la del públic al qual va dirigit el muntatge-, és un dels punts forts de l’espectacle. En aquest sentit, Rossell creu que «aquí recau la connexió amb el públic: tenim la mateixa edat, ens interessa més o menys el mateix, i això creiem que pot ser molt atractiu pel públic jove i no pas que els hi expliqui la història algú de 40, 50 o 60 anys».
El director del muntatge, Pep Farrés, també creu que el factor de l’edat juga un paper clau perquè «identifica el públic amb els intèrprets». Farrés també posa de relleu que la temàtica del muntatge és «universal». «El protagonista fuig de casa seva aclaparat i a fora tot li sembla molt millor. Però un cop torna a casa la veu d’una altra manera; tot és més cristal·lí i agradable, però realment la casa és la mateixa i qui ha canviat és ell», apunta.
L’espectacle serà l’encarregat d’inaugurar oficialment aquest cap de setmana la temporada estable del Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada, tot i que al llarg de la setmana la companyia està oferint funcions escolars pels alumnes d’ESO i Batxillerat de la comarca. La idea és que el muntatge, a part d’Igualada, pugui fer gira per diferents localitats de Catalunya.
Mar Martí / ACN
