El Teatre Texas ha estrenat aquest dijous una nova versió de El principi d’Arquimedes, de Josep Maria Miró. Sandra Monclús Manchón, Marc Tarrida Aribau, Jordi Coll Serra i Eric Balbàs protagonitzen aquesta primera producció de la sala, dirigida per Leonardo V. Granados, que compleix un dels seus objectius fundacionals: revisitar el corpus de la dramatúrgia catalana contemporània.

Malgrat haver triomfat arreu del món en gairebé una cinquantena de muntatges, haver-se editat en 13 ocasions – enguany comptarà amb una nova publicació de la mà d’Arola Edicions– i traduït a vint idiomes, l’espectacle va comptar amb només dos mesos d’exhibició (a la Sala Beckett i a La Villarroel) i va fer quatre úniques representacions en la gira del territori català. Poc més de 7.000 espectadors han gaudit a Catalunya d’aquesta radiografia de les pors contemporànies, els prejudicis, la confiança i les relacions humanes, que l’equip artístic defineix com un «clàssic contemporani que va saber captar la baralla i les pulsions profundes d’una societat en transformació i que avui en dia encara batega amb una nova perspectiva que té més força que mai».

Una nova mirada, tretze anys després

Josep Maria Miró, qui va dirigir el muntatge original i l’any passat va revisitar l’obra a una producció a Madrid, va apostar per una direcció novell per aportar «una nova mirada, d’una altra generació». «El principi d’Arquimedes necessitava un noi de vint-i-cinc anys», afirma Miró.

Aquest noi és Leonardo V. Granados, qui malgrat la seva joventut és una de les promeses de la direcció escènica catalana, que ha estat assistent de direcció de Magda Puyo o d’Israel Solà a la premiada Le congrès ne marche pas de La Calòrica (2023). Leonardo V. Granados reconeix haver-se sentit «impressionat pel joc formal del text» quan el va llegir amb divuit anys, però que en treballar-lo amb profunditat l’havia «trasbalsat profundament», ja que té un rerefons «terrible i terrorífic».

El director explica que «encara que temàticament podria semblar que apunta a parlar de la pederàstia, en el fons tot l’argument és una excusa per parlar dels mecanismes de la por, i com s’ha instal·lat a la societat occidental contemporània».

Pors contemporànies, protocols d’abús i cultura de la cancel·lació

Josep Maria Miró reconeix que l’obra és fruit de «l’atemptat contra les Torres Bessones i la globalització del terrorisme», que va «canviar per sempre els paràmetres de control i seguretat». Granados hi fa èmfasi en la reflexió que proposa el text sobre «la mutació antropològica de la por, i com pot esdevenir un dels grans instruments de control del segle XXI».

L’equip artístic no obvia que en tretze anys han sorgit la cultura de la cancel·lació, noves polítiques per evitar els abusos sexuals i de poder, la societat s’ha sensibilitzat amb el tema i s’han establert protocols per protegir a les víctimes i facilitar els processos de denúncia. «És un text profètic», bromejava Granados, qui evidencia el joc de perspectives del text per confondre al públic. «L’obra recull l’herència del pensament posmodern: la realitat és un producte del discurs», i el públic ho viurà rebent una història explicada a través de una estructura desordenada i fragmentada. «És la forma com rebem l’informació actualment: fragmentada i descontextualitzada», explica el director, qui també ha pactat amb l’autor la reescriptura del final per incloure el canvi de la nostra societat envers els sistemes de seguretat i el concepte de cancel·lació. «L’Anna ja no té el dilema de què fer o pensar respecte al monitor. Els protocols als centres professionals i educatius serveixen perquè ningú en la situació de l’Anna se senti sola i hagi de decidir en funció de la seva moral o emocionalitat». En quant a la cancel·lació, el director opina que «ara tenim més xarxes socials que abans» i que «s’han convertit en un abocador d’odi, opinologia i rumorologia, on s’hi produiexen lapidacions públiques que reafirmen aquests espais com espais de dretes».

La por a la cancel·lació planarà sobre l’acte del monitor de natació, qui «topa amb uns límits establerts, que la realitat demostra que són necessaris, però que es confonten amb la seva defensa que poguem trobar una societat més segura alhora que afectiva». «Els personatges no paren de preguntar-se «què passa», i els actors responen: «no ho sé»».  Leonardo V. Granados remarca aquest «estat de col·lapse i confusió i on res és sòlid i tot és líquid, d’un temps accelerat i en constant canvi i fluidesa» com un dels fets que segueix fent d’El principi d’Arquímedes un dels grans textos de l’autoria catalana contemporània.

L’espectacle es podrà veure al teatre de l’Espai Texas de Barcelona fins al 27 d’abril, abans d’iniciar una gira per Catalunya i les Illes Balears. Les entrades estan a la venda a partir de 18,25€.