L’obra guanyadora no és la primera sardana composta per Carles Prat. A “La Rambla” el compositor ha intentat transformar en música el vaivé típic de la Rambla Sant Isidre, d’Igualada. En els motius principals de l’obra i en l’harmonia i el contrapunt emprat, intenta reflectir aquesta vitalitat que tenen aquest tipus de carrers, tan cèntrics i tan concorreguts de les ciutats, llocs on possiblement hi ha més vida. El jove igualadí hi troba en algun moment un cert punt nostàlgic “el fet de viure fora” afirma, “també fa que hi pensi més en la meva ciutat i en detalls com aquest, de la Rambla, que a Igualada és un espai vital de la ciutat”.
Prat explica que la sardana és un gènere relativament nou per ell ja que al no venir del món de la cobla, ha hagut d’aprendre i treballar els paràmetres i els detalls d’una composició com la sardana. No deixa de confessar, però, que li feia molta il.lusió participar en aquest concurs i encara més guanyar-lo essent “la cobla una formació típica i exclusiva de casa nostra i la Bisbal d’Empordà una ciutat capital de la sardana”.
El jove igualadí ha rebut altres premis de composició aquest mateix 2012, el segon premi al Premi de Composició Amics del Liceu per l’obra “Del amor y la ausencia” per tenor i piano, el premi Sincrònic de Lleida amb la peça “Flux” per orquestra de corda i un premi exaequo al Concurs de Composició per a Corals Infantils de Reus.