Si la música del segle XX és transgressió i originalitat, a partir del 1950 aquestes qualitats tenen un nom propi: John Cage. Nascut a Los Angeles el 1912 i mort a Nova York el 1992, aquest compositor va ser pioner indiscutible de la música aleatòria, la música electrònica, la introducció del soroll en la música i l’ús no convencional dels instruments tradicionals. Influït fortament per les filosofies orientals (molt especialment pel Zen), va realitzar constants col•laboracions amb altres manifestacions artístiques (d’especial importància en aquest sentit és la seva col•laboració amb el coreògraf Merce Cunningham).

El concert que aquest dilluns dia 25 a les 8 del vespre es durà a terme a l’auditori de l’Escola Municipal de Música d’Igualada vol ser un acostament a la manera que John Cage tenia d’entendre el fet musical, la qual cosa demanarà al públic assitent una obertura poc habitual en un concert. Una anècdota que li agradava explicar al mateix Cage pot donar pistes al respecte: “Un dia, mentre les finestres estaven obertes, Christian Wolff tocava una de les seves peces per a piano. El so del tràfic, de les botzines, no només es sentien durant els silencis de la música, sinó que, de forts que eren, es sentien millor que els mateixos sons del piano. Després, algú demanà a Christian Wolff que tornés a tocar-la, aquest cop amb les finestres tancades. Christian Wolff digué que estaria encantat, però que li semblava inncessari ja que els sons de l’entorn no eren en cap cas una interrupció als sons de la música en si”. Així, segons Cage, “estem portant l’art als museus, traient-lo de les nostres vides”.

Aquest concert és el quart d’un cicle de vuit concerts dedicat a la música del segle XX i que neix de la iniciativa del mateix professorat que en pren part, fruit de l’interès que els hi desperta un tipus de música que no és freqüent a les sales de concerts. Els proper concert estarà dedicat a un altre compositor nordamericà: Steve Reich (dijous 14 de març).