El dissabte 26 de gener, una vintena de ciclistes ens trobem de bon matí a Igualada. És encara fosc i tothom té molta moral, ja que està caient una fina pluja. Estem però segurs que més tard ens farà un bon dia per pedalejar i passar-nos-ho bé. Tal dit, tal fet. Un cop muntades les bicis als cotxes ens dirigim al Pla de Manlleu, vila de l’Alt Camp. El temps millora ràpidament i quan hi arribem, el cel ja és tot blau. Fa fred. La sortida és una incògnita per quasi tothom. Només quatre coneixen una mica la contrada.

Avui l’excursió travessa el territori que està a cavall de les serres de Montagut i del Montmell. Molt de bosc amb antics conreus i marges, algunes poques garrigues, un poble i masos en abandó. Tanmateix molts camins, corriols i cruïlles hi són assenyalats. Hi han esparses masies amb vida, no gaires. L’excursió d’avui sorprèn el personal. L’entorn és una mica diferent del nostre. La influència de la mar s’hi nota. Són les nou del matí, fa oratjol i anem a prendre un cafè. Aviat pedalegem per un camí bastant còmode i  que tot passant per Les Codines i Cal Pelegrí ens duu en lleugera pujada al Collet del Vent i La Fàbrega. Ja veiem al fons el poble de Selma, abandonat fa molts anys i que anem a visitar tot seguit. Prosseguim l’excursió, sempre per camins boscans i fins arribar a La Portella.

En un solei esmorzem de motxilla. Entre els presents hi hi ha ànimes generoses: un que porta cafè per a tothom, un altre una miqueta d’aiguardent pel cigaló i un altre vi negre Penedès de qualitat. Déu n’hi do! Molt bon rotllo a l’ambient. Deixem de cruspir i tornem a les bicis per anar vers Masó, i després de moltes cruïlles, pel Pi Casamenter, el Coll d’Olivera, Cal Maginet, Cal Meliton i Cal Merlès Vell. Sempre rodem enmig d’alzinar, pineda, brostam de romaní, bruc que ja marceix i pocs conreus. De moment els desnivells són moderats.

Prop de Ca la Rossa agafem un bonic corriol que en llarga pujada ens mena al cap d’una bona estona al Collet de Sant Pere,  sota el Castell del Montmell. Poc després assolim el coll gran de l’ermita de Sant Miquel (642 m) i ens esplaiem guaitant l’altre costat de la serra on  hi albirem La Juncosa, i al fons, la mar i la costa de Roda de Barà i El Roc de Sant Gaietà. Al costat de l’ermita enfilem un divertit i molt llarg corriol que en petites sifonades i enmig d’una ufanosa obaga de bosc mediterrani s’esmuny per la baldana sota la Talaia del Montmell. El senderó és molt llarg, sense dificultat tècnica especial.  Arriba a cal Magí Vidal  i s’endisa per petites valletes i torrents com el de Sant Marc i el Fondo de Cal Jepot, per agafar finalment un camí fressat que ens duu a Fontanilles, i ja per pista, fins Aiguaviva i el Pla de Manlleu. Hem arribat i només hem trencat una cadena i hem punxat dues vegades. Res de l’altre món. Fa bo i són les dues de la tarda. El personal satisfet. Han estat trenta-quatre quilòmetres i uns nou-cents metres de desnivell acumulats al llarg d’un recorregut molt ben trobat i un terreny desconegut i molt bonic.

La propera sortida és el 16 de febrer  als  Camins de Ponts (La Noguera). Nivell: Mig. Reunió prèvia al Poliesportiu Les Comes a les 8 del vespre del dimarts dia 12 de febrer.

Per aquesta i la resta de sortides podeu visitar la pàgina web www.mancomunitatbtt.net