Cornellà de Llobregat va lloar el passat 24 de novembre els 25 anys de trajectòria d’Estopa. Els veïns més internacionals de la ciutat han estat aclamats en un acte d’homenatge en què s’ha fet la descoberta d’una estàtua dedicada al duet. L’escultura és en un banc de la plaça Catalunya, on els germans Muñoz van tocar els primers temes quan eren adolescents.

L’obra que ha immortalitzat David i Jose Muñoz és obra de l’escultora igualadina Teresa Riba, que ha compartit estones amb els músics al llarg del procés de creació. La idea de fer-los cantant al banc ja va aparèixer al principi i Teresa Riba els va acompanyar a la plaça de Cornellà on va començar tot: “necessitava veure’ls cantant a la seva manera” i allà van cantar unes quantes cançons un migdia qualsevol mentre la Teresa anava fent-los fotografies. Però els bancs de la plaça ja no són els mateixos dels seus inicis, sinó més alts. En el camí de capturar la seva essència, l’escultora explica que “em feia gracia que cantessin al mateix banc en el que havien començat, que és de l’estil dels bancs romàntics antics”. Va aconseguir un banc d’aquest tipus i van tornar a repetir sessió de música i fotos, en aquest cas durant un descans dels assajos abans d’iniciar la gira dels seus 25 anys de trajectòria. A més de fotografiar-los en la posició en la que els volia immortalitzar, l’autora va parlar amb els músics “per veure el seu caràcter, un tarannà molt amigable i molt obert”.

Riba es va enfrontar al repte de capturar una acció com cantar “en la que hi ha emoció, hi ha ritme, hi ha moviment… trobar un punt just que reflecteixi el que senten és una mica difícil”. Acostumada a “congelar” el temps a través de les seves escultures, Riba ens comparteix la seva recepta: “si deixes aquest moviment sec queda com un zombi, no tenen ànima. I és el que jo intento, que tinguin ànima”.

Immortalitzar dos personatges tan populars era un repte afegit. L’escultora igualadina reconeix que “inconscientment tens pressió” i revela que “quan vaig acceptar l’encàrrec vaig decidir no veure’ls més ni per la tele, ni xarxes, només escoltar-los i basar-me en les fotos que els vaig fer, els moments que vaig estar amb ells. Havia de sentir això per poder-ho transmetre”.