El diputat d’Hisenda de la Diputació de Barcelona, Carles Rossinyol, ha anunciat aquest dimecres des d’Igualada que la institució ha començat a desplegar el conveni de col·laboració amb l’Agència Tributària de Catalunya amb l’objectiu de «començar a crear les estructures d’estat». Es tracta d’un conveni per millorar la col·laboració en matèria tributària entre administracions, tenint en compte que les diputacions ja tenen un organisme que gestiona els impostos locals -en concret, la Diputació de Barcelona té 21 oficines-. Rossinyol ha detallat que el conveni permet compartir recursos i establir una finestreta única; millorar la gestió executiva; i intercanviar informació per prevenir el frau fiscal.

L’oficina d’Igualada de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona ja ha començat a treballar per desplegar el conveni de col·laboració signat amb l’Agència Tributària de Catalunya per treballar de manera conjunta. Així ho ha confirmat el diputat d’Hisenda, Carles Rossinyol, qui ha explicat que en els propers mesos s’anirà treballant perquè les 21 oficines amb què compta la Diputació de Barcelona al territori comparteixin informació tributària amb la Generalitat.

Fa tot just un any que els president de les diputacions de Barcelona, Salvador Esteve; de Girona, Jaume Torramadé; de Lleida, Joan Reñé, i de Tarragona, Josep Poblet, van signar un conveni marc al Palau de la Generalitat per millorar la col·laboració entre l’Agència Tributària de Catalunya i les diputacions, tenint en compte que aquestes ja tenen un organisme que gestiona els impostos locals. Tot plegat, amb la intenció de començar a construir l’edifici de la hisenda pròpia.

Ara, les diputacions han començat a desplegar el conveni a través de la seva xarxa d’oficines repartides pel territori. Rossinyol ha destacat que aquest és «un dels passos més importants de cara a anar creant estructures d’estat, ja que els ingressos de qualsevol estat són una peça clau». Per ell, «abans d’acabar la marató has de fer els primeres quilòmetres i això és el que hem començat a fer».

«Fins ara, l’Agència Tributària de Catalunya i les oficines de gestió tributària municipals anàvem per camins molt distants, s’ignoraven mútuament», ha remarcat el diputat. Per això, ha dit Rossinyol, «al marge de construir les estructures d’estat, tampoc tenia sentit que treballéssim d’esquenes perquè això creava grans ineficiències».

El conveni se centra en tres aspectes. En primer lloc, les administracions compartiran recursos per establir una finestreta única. El diputat d’Hisenda ha explicat que, a partir d’ara, qualsevol ciutadà que vulgui gestionar algun tribut de la Generalitat podrà utilitzar la xarxa d’oficines que hi ha al territori, «una acció que no s’havia fet mai i que és evident que es tracta d’una millora del servei».

En segon lloc, les oficines de la Diputació comptaran amb el suport de la Generalitat en els casos de recaptació executiva -aquelles accions que duu a terme l’administració tributària per aconseguir el cobrament d’un deute que poden comportar l’embargament de béns-. Per Rossinyol, es tracta d’un important benefici, ja que «la Generalitat té competència a tot el territori i, a més, té convenis a nivell estatal i internacional, de manera que permet que les diputacions puguin dur a terme la gestió executiva de manera molt més eficient i sense cap despesa sobrevinguda».

En tercer lloc, l’Agència Tributària de Catalunya i les oficines locals de recaptació tributària compatiran informació sobre particulars i empreses. Rossinyol ha remarcat que s’intercanviaran les dades necessàries «en els casos que hi hagi empreses o persones que no paguin els seus tributs i s’hagi d’investigar el seu patrimoni perquè incompleixen les obligacions fiscals».

De la seva banda, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, ha ressaltat que el conveni que han signat les diputacions amb la Generalitat serveix per «muscular les estructures d’estat que ens han de conduir a gestionar els recursos de manera íntegra i integral». Per ell, «per fer una marató s’ha de començar fent el primer pas» i considera que «mai s’havia arribat als límits actuals de compromís i treball conjunt entre les quatre diputacions i la Generalitat».