La reunió de la taula estratègica, que va comptar amb l’assistència del secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, ha servit per fer un balanç de les activitats portades a terme durant l’any 2012, en què destaca el desenvolupament del Pla Director Urbanístic Aeroportuari (PDUA) de l’aeròdrom.
El Pla Director, que ha estat elaborat amb la participació dels operadors i dels consorci de l’aeròdrom d’Igualada – Òdena, estableix tres fases de creixement: actuacions de millora sobre l’estat actual; adaptació a ús públic; i hipòtesi de màxim creixement. Per tant, perfila un desenvolupament sostenible de l’aeròdrom, amb l’opció de poder arribar a ser un aeròdrom comercial apte per a aeronaus corporatives, amb la mínima afectació per al territori, sempre que la demanda ho requereixi i que les inversions vagin acompanyades d’un pla de negoci realista i un retorn econòmic.
Un somni que la crisi ha desfinflat
El 18 de juny de 2009, el llavors conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va anunciar l’adjudicació de l’aeroport corporatiu a la candidatura de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, que finalment va ser l’única que s’havia presentat al concurs. El projecte aprovat per la Generalitat preveia ampliar la pista de l’actual aeròdrom fins als 1.500 metres i 210 hectàrees de sòl industrial per a activitats aeroportuàries, a més de la construcció de nombrosos hangars per a aeronaus d’aviació executiva i esportiva. El d’Igualada-Òdena formava part d’un ambiciós pla del govern tripartit que incloïa l’aeroport de Lleida-Alguaire, el de Pirineus-Andorra i el de les Terres de l’Ebre.
Els llavors alcaldes d’Igualada i Òdena, Jordi Aymamí i Francisco Guisado, no van dubtar a qualificar-lo com un dia històric. En aquell moment es preveia posar l’aeroport en funcionament el 2012 amb una inversió directa de 90 milions d’euros per part de la Generalitat.
La unitat s’esquerda
La primavera de l’any 2010 comencen a aparèixer les primeres veus que qüestionen la ubicació del futur aeroport corporatiu. Diversos alcaldes, empresaris i veïns de l’Anoia van crear una comissió de seguiment, impulsada per l’alcalde de la Pobla de Claramunt, Santi Broch. El principal argument esgrimit per Broch en aquell moment era que l’orografia és ‘complicada’ i que l’aeroport està posat ‘amb calçador’. Aquesta comissió tenia per objectiu fer un seguiment dels passos que es facin respecte l’aeroport i preparar les possibles al•legacions.
El febrer de l’any següent el ple de l’ajuntament de la Pobla de Claramunt aprova -amb els vots de CiU i ERC; el PSC va votar en contra- una moció per demanar a les administracions implicades que ‘cerquin una nova ubicació alternativa que sigui més adequada’.
Aquesta moció de la Pobla de Claramunt –que ara s’ha incorporat a la Taula Estratègica- era una resposta a la moció aprovada per unanimitat setmanes abans al ple de l’Ajuntament d’Igualada. La moció, presentada pel PP, reclamava al conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat que concretés ‘de forma pública’ els terminis d’execució de les diferents fases del projecte de l’aeroport corporatiu d’Òdena.
Dubtes de viabilitat i ubicació
Aquell estiu de 2011, el llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder,
En una visita a Igualada per presentar la Taula Estratègica de l’aeròdrom mesos més tard, el director general de Transport i Mobilitat, Ricard Font, va refermar el «suport absolut» del Govern al desenvolupament de l’aeroport corporatiu d’Igualada-Òdena. Però les dificultat econòmiques fan que el plantejament ja incorpori la redacció d’un pla de negoci per «buscar operadors privats que estiguin interessats en fer ús de l’aeroport». L’eufòria d’anys enrere es transforma en un creixement «acompassat a la situació econòmica» i inversions només “si es poden justificar des del punt de vista de rendibilitat econòmica i social».