Al llarg del 2025 la Biblioteca Central d’Igualada ha incorporat una seixantena de títols nous a la Col·lecció Local. Són llibres escrits per autors anoiencs però també n’hi ha que fan referència a la comarca. El gruix d’aquestes obres són del que es coneix com a no-ficció, que comprèn temàtiques tan diverses com la història, l’autoajuda, els costums i tradicions i l’art. Aquest volum de publicacions permeten fer una radiografia al sector de les lletres a casa nostra.
En narrativa, de les novetats incorporades al fons local que ja estan circulant entre els lectors destaquen els llibres de Joan Pinyol, Javi Fernández i David Aliaga. Després de publicar l’assaig «Avi, et trauré d’aquí», Pinyol torna a la ficció amb el recull «Hi havia una bugada i altres contes», una vintena de relats on combina l’humor, la ironia, la tendresa i la memòria històrica. Per la seva banda, Javi Fernández ha publicat la seva primera novel·la, «L’últim Dip» (Spècula Llibres), una història rural inquietant basada en aquesta criatura mitològica. Pel que fa a David Aliaga enguany ha publicat la novel·la «La lengua herida» (Candaya), ambientada a Mèxic, sobre els laberints de la memòria. El poeta igualadí Lleonard del Río també ha publicat aquest darrer any el segon volum de relats «Nits d’insomni 2». La poesia anoienca també té el seu lloc, a la Col·lecció Local. Nous poemaris incorporats el 2025 són «Luz», de la vilanovina Laura Iglesias i «Poemario para la duda» de Robert Cortés.
En l’àmbit de la no-ficció, els assajos sobre història i folklore continuen engruixint els prestatges. Una de les obres més destacades és el volum «Del Penedès als camps nazis. Deportats de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Penedès i el Garraf», un ambiciós estudi de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Joaquim Bacardit repassa la història de la sardana amb «20 anys de memòria sardanística», mentre que Daniel Vilarrúbias va publicar «Alteritat festiva a Igualada. De la Turquia o Ball de la Patera a la festa dels Reis (s. XV-XXI)», que es va presentar a la Biblioteca per la Festa Major. Ja des d’un vessant més autobiogràfic Anna Vila també va publicar nou llibre, dedicat a l’etapa final de la seva filla Sandra: «Los hijos diferentes: de la madurez a su fin».
En l’àmbit social el desembre es va presentar l’assaig de M.Teresa Miret «Càritas a Igualada (1947-2024)», i en el de medi ambient el fons local creix amb el nou volum de Jordi Camins, «50 anys al gel i 1.000 conferències més tard (Glaceres 1850-2050)» i «Ocells del Bedorc a les Valls de l’Anoia», de Xavi Garcia i Carles Soteras. L’igualadí Albert Riba, per la seva part, va publicar el llibre sobre intel·ligència artificial «Mamut o humanoide», i Carles Ma. Balsells va recollir els seus articles al volum «L’articlet (o escriure a la sorra)».
Pel que fa als llibres de temàtica anoienca s’han incorporat al fons local treballs referents a Capellades, Bellprat, el Bruc o Tous: «Els molins paperers: origen, arquitectura, funció i evolució (comarca de Capellades, 1700-1950)», de Lourdes Munné; «El capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat», de Jaume Martell Gassó; «Andreu Quatrecases i Canela, un heroi de la Guerra del Francès desconegut de Catalunya», de Jaume Torras; i «Els “ditxos” de la nostra gent gran», de la touenca Elisa Vidal Mas.
Llibres infantils amb segell local
En el camp de la literatura infantil la Col·lecció Local constata la bona salut dels autors i il·lustradors anoiencs que s’adrecen als lectors més menuts. En total el 2025 es van publicar una desena de títols, com «L’esquirol Aniol se’n va a dormir», de Núria Jorba; «Tinc un goril·la a l’habitació», d’Olga Valls i Anna Garcia; «I tu no brilles, meduseta?», de Montse Camacho; i «Volem un món sense plàstic», d’Anna Garcia i Laia Forcadell.
