Com van arribar les urnes de l’1 d’octubre a Igualada, ho sap bé en Josep Maria. És ell qui rep la proposta de gestionar l’operativa del referèndum a la capital de l’Anoia. Quan li van proposar es va mostrar «agraït per la confiança però conscient la responsabilitat assumida”. Va pensar en quines serien les persones de confiança i de “pedra picada”, que podrien constituir el nucli dur de la organització. Això va ser abans de les vacances del 2017, i els moviments no es van començar a produir “fins després de la Festa Major d’Igualada”. Un tret comú de les persones implicades en l’organització de l’1-O “és que ningú va dir que no, i ningú preguntava res que no fos de la seva responsabilitat».

Canvi d’amagatall per a “les gallines”

Els escorcolls en un magatzem del Polígon de Les Comes en els quals la Guàrdia Civil va trobar un milió de paperetes del referèndum van ser “a quatre carrers” del magatzem on realment eren les urnes per l’1-O a Igualada. En l’escorcoll del magatzem de l’empresa Events es van trobar paperetes i també urnes… però de les que es feien servir als processos electorals del Barça.

Després d’una nit en la que “va ser complicat dormir”, explica, decideixen treure-les de l’espai del polígon on les guardaven. Es munta un discret operatiu per accedir amb vehicles a la nau, cada dues hores, per endur-se les urnes. “Seria més fàcil salvar-les si les teníem en quatre llocs diferents», recorda. Cadascun dels quatre responsables va muntar el seu equip, amb les persones que serien les encarregades de portar-les a tots els col-legis electorals previstos a Igualada. El dia abans van decidir posar l’urnes als maleters dels cotxes i es van aparcar a les proximitats de cada col·legi. Per tant, la tarda de dissabte hi havia 31 cotxes aparcats aprop dels respectius col·legis electorals amb les seves corresponents urnes a dins.

Va ser tanta la discreció que els grups funcionaven de forma independent, coordinats pel seu responsable i el propi responsable de tot l’operatiu a Igualada reconeix que «ni jo mateix coneixia tots els responsables de les urnes».

“Tranquils, que l’urna ja vindrà”

Un quart d’hora abans de l’obertura dels col·legis, els responsables tenien la instrucció d’entrar les urnes. On estaven guardades fins llavors no ho sabien “ni els responsables dels col·legis, els dèiem, tranquils que l’urna ja vindrà”. I “tots coincideixen l’emoció del moment, i és que les experiències personals d’aquells dies són brutals”.

El transport de la trentena d’urnes també s’havia fet amb discreció. Uns 10 dies abans del referèndum arriben a Igualada i, segons recorda, «la imatge de totes les urnes dins la nau és inesborrable». Pel que fa les paperetes, van arribar dos dies abans, però no totes les necessàries. Durant el cap de setmana es van imprimir uns quants milers de paperetes, però igualment, als col-legis les paperetes volaven, “perquè la gent “anava i agafava 8 o 10 de record”.

La Rambla convertida en col·legi electoral, un dels plans

Davant la pressió policial, s’havien dissenyat diferents alternatives per poder desenvolupar el referèndum a Igualada. El primer pla era el previst si el desenvolupament podia ser normal als col·legis; el segon, en cas de presència policial a l’exterior, preveia “triar cinc col·legis i muntar una taula amb cadires a 25 metres de l’entrada” i si això no era possible , s’activaria el tercer pla: «convertir tota la Rambla, des del carrer Sant Jordi fins al carrer Sant Magí, en un col·legi electoral”. Per fer-ho, “teníem dues furgonetes plenes de taules i cadires, i tota la logística a punt”. La crida a mobilitzar-se per protegir els col·legis electorals des de dies abans va acabar per fer més factible obrir amb normalitat.

El dia abans, els coordinadors municipals, coneixen que s’aplicarà un cens universal, perquè qualsevol persona pugui votar a qualsevol col·legi electoral. «Convençut que ens ho petarien», tal com va succeir, «a mig matí vàrem passar a cada col-legi el cens amb paper que havíem rebut i imprès a la nit. Amb instruccions clares de com actuar».

L’Ateneu Igualadí com a refugi del referèndum

Un dels plans que es va acabar duent a terme va ser el de concentrar tots els col·legis a l’Ateneu Igualadí, “l’únic lloc on podíem anar per moltes raons”, una possibilitat que “ja s’havia parlat amb l’entitat”. La presència policial a l’entorn de Rubió va ser entesa com la preparació d’una intervenció a Igualada o a Manresa.

A partir de les 4 de la tarda «es va produir una mena d’histèria perquè tothom tenia consciència de que passaria alguna cosa, però vam dir que fins que es donés l’ordre res, que en tot cas es busqués algun racó als col·legis per amagar les urnes plenes de paperetes», relata el coordinador de l’operatiu de l’1-O a la capital de l’Anoia. Finalment, a quarts de 6 de la tarda es dona l’ordre de tancar tots els col·legis i portar les urnes cap a l’Ateneu Igualadí.

“Hem de salvar les urnes i la gent”

L’Ateneu Igualadí es va convertir en un fortí, amb centenars de persones a l’exterior que omplien fins el carrer Òdena i la Rambla General Vives i fins i tot un camió de Bombers a mode de barrera. En Josep Maria recorda com el cap dels Bombers el va advertir que amb la gentada que hi havia als carrers al voltant de l’Ateneu, les conseqüències podien ser greus: “tu decideixes que fem”

L’objectiu era salvar les urnes i la gent. Decideixen treure les urnes d’allà on eren i amagar-les en una zona pràcticament inaccessible. Un cop salvades “i tot tancat i barrat”, el Josep Maria anuncia a la gent concentrada que “les urnes ja no hi són aquí”, i que tenien “informació del que podia passar”. Per tant, va convidar la gent a marxar cap al Foment, on es faria el seguiment de la nit electoral. Mentre, allà a l’amagatall es va desenvolupar l’escrutini.

Un any després de l’1-O, en Josep Maria no dubta a reconèixer que la experiència «és d’aquelles que marquen profundament. Tot va ser possible per la voluntat de TOTA la gent que hi va ser. I un agraïment infinit a tots els que van formar part de l’equip, pel seu compromís».