No, no,…. No anem de ‘westerns’. Anem de nens i ocells. Efectivament, l’opera prima de l’holandès Boudewjin Koole –que va ser seleccionada per a representar el seu país en la competició dels Oscars, i que ha participat en força festivals i amb alguns premis- ens parla d’un xaval –en Jojo- que viu amb el seu pare, en allò que sembla la perifèria de la ciutat, i que enyora la seva mare, una cantant de ‘country’ que està en permanent gira. Un nen, Jojo, a la recerca d’un afecte, d’una estima, que li manca (i que busca tot escoltant les cançons de la mare, en els missatges que li deixa al contestador,…). I amb un pare, en què en moltes de les ocasions se’ns presenta com cansat a la tornada de la
feina, rondinaire i amb certs gestos agressius, i que el veiem en moltes ocasions dormint.I un dia a Jojo, li caurà del cel –i mai més ben dit-, i de manera inesperada, un amic inseparable –i que el posarà
en contacte, una altra vegada, amb el món-. I que es convertirà en incondicional. Serà una gralla, a qui la seva mare va fer fora del niu per la seva feblesa. I l’anomenarà Jack. Podríem, doncs, parlar de dues criatures sense mare. I que es recolzen en les seves carències afectives, l’una amb l’altra. Una gralla, tan desemparada com Jojo mateix, esdevé l’element que guareix totes aquelles sensacions que té de solitud. Un film que ens retorna a la nostra infància: aquella en la què corríem pels descosits i ens enfangàvem de cap a peus, amb les posteriors renyades; aquella en què les bicicletes pensàvem que anaven a 100 per hora; aquella en què unes simples figuretes de plàstic del 7è de cavalleria s’enfrontaven a unes altres que podien ser ‘sioux’ o ‘apatxes’,… Kauwboy és una pel·lícula humanista, sensible, amb un missatge clar i contundent. Cada pla està rodat amb naturalitat i de manera molt
depurada, i que ens assegura com n’és d’important la manera de mirar, de mostrar les coses i les
persones. Una mirada fresca, positiva, simple, però que acaba conferint al film brillantor i puresa.
Amb una fotografia excel·lent, una bella banda sonora i unes magnífiques actuacions.
Kauwboy, el primer film de Koole –experimentat documentalista i amb molts curts de prestigi- és un
cant a la llibertat, a l’afecte, a l’amor, a les coses importants que ens ofereix la vida. Una història
d’amor i de dolor. Acabem amb una curiositat, al voltant del títol original (Kauwboy que no ‘cowboy’).
I és que en aquest cas el mot “kauw” en holandès significa gralla, i això fa que el títol accentuï encara
més la relació existent entre el nen i l’ocel.