Aquest diumenge, dia 21 de juny, el bisbe Romà visitarà Igualada per conferir l’ordenació diaconal al seminarista Lluis Vidal i Buixeda. La celebració tindrà lloc a la basílica de Santa Maria de la ciutat a les 6 de la tarda i s’hauran de seguir els protocols de distància entre els fidels que hi vulguin assistir. Els cants litúrgics aniran a càrrec del cor dels «Scouts d’Europa».
Lluis Vidal va nèixer a Igualada fa 26 anys. Amb la seva família, sempre ha estat vinculat a la parròquia de la Sagrada Família. Ha estat integrant actiu de l’agrupament local dels «Scouts d’Europa». Té el grau en filosofia.
En els darrers anys, ha realitzat els estudis eclesiàstics a la Facultat de Teologia de Catalunya, com a membre del Seminari de Vic, resident al Seminari Interdiocesà de Barcelona, i ha col·laborat pastoralment a la seva parròquia natal entre d’altres tasques que se li han encomanat.
El diaconat –primer grau del sagrament de l’ordre- el rep en vistes a l’ordenació sacerdotal, que podria celebrar-se d’aquí a uns mesos. Als diaques es correspon, entre d’altres coses, assistir al bisbe i als preveres en la celebració de la Missa i en la distribució de la Comunió. Proclamen l’Evangeli i poden predicar l’homilia. També presideixen la celebració del matrimoni, de les exèquies i del baptisme, així com s’han de lliurar als diversos serveis de la caritat.
La cerimònia d’ordenació, pas a pas
Després de la litúrgia de la Paraula es realitzarà l’elecció del candidat, que precedirà a l’homilia pronunciada pel bisbe. Acabada l’homilia, es faran les promeses, i el bisbe interrogarà al futur diaca sobre la seva voluntat d’acceptar el ministeri, sobre la promesa de celibat, la seva fidelitat de la pregària de la Litúrgia de les Hores i sobre la seva voluntat d’imitar la vida de Crist. Després el seminarista s’agenollarà davant del bisbe i li prometrà respecte i obediència, així com als seus successors.
L’escollit, a continuació, es prostrarà mentre es canten les lletanies. Seguidament tindrà lloc el moment culminant de l’ordenació, que és la imposició de mans, en silenci. Aquest gest, de gran càrrega simbòlica i bíblica –apareix a l’Antic i al Nou Testament–, és un antiquíssim ritus de benedicció i de consagració que expressa la presa de possessió de Déu d’una persona. En el marc de l’ordenació, és una clara acció simbòlica de la transmissió de la gràcia i de la missió ministerial en l’Església, que l’ha anat celebrant en el seu si al llarg dels dos mil.lenis de l’era cristiana.
Mentre el diaca resta agenollat davant el bisbe, aquest amb les mans esteses, cantarà la pregària d’ordenació, en què fa un repàs dels diferents ordres que l’Esperit constitueix en el Poble de Déu, i especialment, com els apòstols elegiren –per col.laboradors seus– als diaques. El bisbe demanarà que el Senyor “faci devallar damunt d’ell l’Esperit Sant, que els enforteixi amb el do de la vostra gràcia septiforme, perquè puguin complir fidelment el seu ministeri”.
Acabada aquesta pregària, tothom s’asseu. L’ordenat s’aixeca i alguns diaques li imposa l’estola en forma diaconal i el revesteixen amb la dalmàtica. La dalmàtica és la vestidura litúrgica pròpia dels diaques. És una túnica oberta pels costats, que es posa per sobre de l’alba, i cobreix el cos per davant i per darrera. Els diaca, ja revestit, s’acostarà al bisbe que li entregarà el llibre de l’Evangeli. El ritual propi de l’ordenació es conclourà amb l’òscul de la pau del diaca amb el bisbe i amb els altres diaques presents a la celebració. La missa continuarà amb en Lluis ja exercint com a diaca.
