El dia 17 de juliol l’expresident Jordi Pujol va ser a Igualada, per presentar el seu llibre. La presentació de l’acte la va fer el nostre Alcalde en Marc Castells. Es clar que aquest personatge no necessita presentacions, i l’Alcalde amb la seva vehemència va donar el toc oportú per introduir i donar la paraula en el President Pujol.

Per les paraules d’en Pujol, aquest llibre no podia ser més escaient, en els moments en que es troba la política a l’Estat espanyol i en especial a Catalunya. No podem dir tot el que en ell s’ha d’escrit, però és molt eloqüent l’exemple que dona només al final del seu pròleg; “el congost que estreny el camí no significa que s’hagi acabat. Significa i reclama més esforç, més risc, més capacitat d’esperança. Més voluntat de ser”…. Pujol ens va dir que l’essència del llibre és en les 34 pàgines primeres i la resta confirmen i testifiquen les seves paraules i accions. Cal llegir-lo.

Estem en uns moments que la societat està a prova de resistència, per el munt de esdeveniments i noticies que no semblen positives. Pujol després de explicar-nos que sempre havia fet tot el possible per entendre’s amb Espanya, i veien la situació dels últims temps, reconeixia que ara si que cal ser independents, davant del comportament dels govern espanyols envers Catalunya. Ell que el 1980 va assumir la presidència de la Generalitat, va viure la transició amb il•lusió i si va comprometre per tal d’aconseguir el progrés general espanyol i l’entesa amb Catalunya. Vint anys més tard ja es va desencisar i amb la sentència del TC sobre l’Estatut li va reblar el clau… entenen que havia intentant entendre-s’hi, però la reaparició del rebuig i del menyspreu envers el que som… tot plegat provoca un sentiment i una actitud de dignitat ferida, i amb l’ofec econòmic, amb greu repercussió social i d’amenaça de la identitat… deia, ara sóc independentista…

Durant les seves explicacions va voler remarcar el ple suport al President Mas, per el seu compromís amb el país i per la seva capacitat de resistència i esforç, davant els atacs constants, a la seva persona ( deia que ell ja ho havia patit…) i més en la situació econòmica actual. Per tot plegat va demanar a tots els assistents resistència i esperança, envers la situació que vivim i que ara ja només veia la sortida endavant, cap l’Estat propi. Ell va tornar a donar mostres de la seva fermesa i estimació envers el nostre país, Catalunya. Fem-ho tots.