Vuit bagencs del bàndol republicà van ser assassinats al Bruc el febrer de l’any 1939 per un escamot de la Guàrdia Civil. Se’ls acusava de rebel·lió i sedició. La història, recuperada en el llibre ‘Mort a les cunetes’, d’Albert Fàbrega, s’està representant des del març a diferents teatres catalans. Dins del cicle que la societat d’actors duu a terme als centres penitenciaris, aquest divendres a la tarda es representarà també a la presó de Lledoners. El seu protagonista, l’actor igualadí Joan Valentí, reconeix que el fet que entre els assistents hi puguin ser els polítics empresonats l’impacta. «Diré aquest text amb gent que també se’ls ha parat els peus i se’ls imputen els mateixos delictes», recorda.
La història es basa en els fets reals succeïts el febrer del 1939. Nou bagencs van ser empresonats i un escamot de la Guàrdia Civil els va treure de la presó de Manresa per ser executats a Can Massana (El Bruc). Un d’ells va poder escapar, i el seu testimoni va ser recollit en un sumari que ha acabat en mans del nét d’un d’els altres protagonistes, el surienc Albert Fàbrega, que en va fer un llibre. El director manresà David Pintó i l’actor igualadí Joan Valentí han optat ara per portar-lo al teatre.
Pintó i Valentí entraran aquest divendres a la tarda a Lledoners, acompanyats de Martí Marsal, que hi posa la música. Serà la primera vegada que l’igualadí actua a la presó. «És una joia poder anar a Lledoners a explicar aquesta història entre els presos, entre els quals hi podran ser els nostres presos», reconeix Valentí. Se’ls ha citat dues hores abans de la representació i, per raons de seguretat, hauran de prescindir del decorat.
Segons Pintó, l’obra recrea el passat i busca homenatjar a les víctimes del franquisme, però manté tota l’actualitat. «Eren republicans civils que no havien fet res, però se’ls va jutjar i matar injustament», insisteix. L’obra compta amb cinc personatges, tots ells representants per Valentí, que busquen que l’espectador es posi en la pell de les víctimes d’aquells fets.
Del relat, l’igualadí destaca un moment en el qual una catequista falangista visita la fossa i explica a un grup de nenes que els bagencs assassinats van morir per sedició i rebel·lió. «Demà diré aquest text amb gent que també se’ls ha parat els peus per la mateixa història», diu l’actor.
L’adaptació dels fets al teatre s’ha dut a terme, segons Valentí, amb molta cura. No obstant això, afegeix, «si durant la tertúlia que es fa després volen dir la seva tocarà callar». I és que l’igualadí recorda que «Junqueras i Cuixart són historiadors».
Una gira que segueix
Després dels 15 passis que s’han fet de l’obra des del passat mes de març, l’obra seguirà voltant per Catalunya. Entre els municipis on és previst que es faci hi ha Barcelona, Manresa, Navàs o Tarragona. A més, afegeix l’actor, l’any vinent se celebren els 80 anys del final de la Guerra Civil pel que volen «segui parlant del franquisme» i d’uns fets «que van ser molt bèsties».
Gemma Aleman / ACN
