Iogurt amb dolç d’arboç, bolonyesa d’aglà, ketchup d’aranyó o ‘crackers’ de gratacul. Són quatre de la trentena d’aliments elaborats amb productes alimentaris del bosc i que, a partir d’aquest dimarts, es poden trobar a una vintena de botigues d’arreu de Catalunya. Es tracta del projecte Plantes Oblidades, que té per objectiu generar bioeconomia al voltant de l’aprofitament dels recursos alimentaris forestals i «contribuir a la conservació i resiliència dels ecosistemes», segons ha explicat a l’ACN una de les coordinadores del projecte, Anna Fernández. Les elaboracions s’han fet a partir de cinc productes -l’aranyó, el gratacul, la pinya verda de pi, la cirera d’arboç i l’aglà- i s’han extret de la gestió forestal sostenible de 14 finques.
El projecte Plantes Oblidades, que busca generar bioeconomia al voltant de l’aprofitament dels recursos alimentaris forestals, ha arribat a la fase de comercialització aquest mes de juny amb la posada al mercat de diversos productes. Es tracta d’una selecció de la trentena d’elaboracions que, fins a finals d’any, aniran arribant a la vintena de punts de venda que hi ha repartits per tot Catalunya. La iniciativa està impulsada pel Col·lectiu Eixarcolant, Sambucus Cooperativa i la Fundació Emys, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i la Xarxa per la Conservació de la Natura. El projecte ha estat finançat per la Fundación Biodiversidad amb fons europeus Next Generation.
Productes fets a partir de cinc fruits forestals
Al llarg del 2024, el projecte ha implementat un model de gestió forestal sostenible en 14 finques d’arreu del país, s’han recol·lectat els fruits i s’han desenvolupat diferents productes alimentaris. La coordinadora d’I+D del projecte, Valeria de Luca, ha explicat a l’ACN que totes les elaboracions s’han fet a partir de cinc fruits forestals: la pinya verda de pi, l’aglà, l’aranyó, el gratacul i la cirera d’arboç. «Hem fet una recerca gastronòmica i moltes proves i errors fins que hem seleccionat la trentena de productes que finalment posarem al mercat», ha detallat.
Entre els productes que ja es poden trobar als comerços, n’hi ha de frescos com ara el iogurt amb dolç d’arboç, el formatge d’ovella tendra amb cireres d’arboç i la kombucha d’arboç i aranyó. També hi ha elaboracions que no necessiten fred com la bolonyesa d’aglà, el ketchup d’aranyó, els ‘crackers’ o galetes salades de gratacul i la vinagreta d’aranyó. De Luca reconeix que es tracta de gustos «poc comuns», però creu que «val la pena provar-los». «Són gustos nous, però són molt interessants i pensem que es poden introduir al dia a dia sense cap mena de problema», ha relatat.
Els productes s’han distribuït en una xarxa de 20 punts de venda repartits per 13 comarques catalanes entre les quals hi ha el Baix Camp, l’Urgell, el Vallès Oriental i Occidental, el Maresme, el Barcelonès, la Cerdanya, l’Alt Penedès, Osona, l’Anoia, el Gironès, el Montsià i el Solsonès. A més, també hi han participat, a banda de l’obrador del Forn de Jorba, diferents petits obradors d’arreu del territori.
Impuls de la bioeconomia
Una de les coordinadores del projecte, Anna Fernández, ha explicat que el projecte té per objectiu «donar valor als fruits forestals» i que això «repercuteixi en una gestió sostenible del territori i generi bioeconomia». De fet, els productes alimentaris s’extreuen d’unes 14 finques distribuïdes per diferents punts de Catalunya on es fa gestió forestal amb l’objectiu de millorar la biodiversitat dels boscos i augmentar la resiliència al canvi climàtic. «Hem triat finques que tinguessin abundància de fruits forestals, que estiguessin repartides per tot el territori i que hi hagués una entitat de custòdia compatible amb allò que volíem fer», ha detallat Fernández.
La coordinadora del projecte ha explicat que els fruits que han escollit sí que es fan servir en alguns casos per l’autoconsum, però no hi havia cap iniciativa que els utilitzés a una escala més gran. Creu que, entre altres motius, l’abandonament dels boscos o el fet que no siguin fruits «molt productius i atraients comercialment» han fet que aquestes espècies hagin quedat oblidades. A més, explica que algunes de les espècies com ara el gratacul són «difícils de processar, ja que cal treure les llavors i processar la polpa». D’altres, com l’aglà, «estan associats a la pobresa perquè són fruits que s’havien menjat durant la postguerra i, posteriorment, els vam suprimir de la nostra dieta».
Fernández explica que la fase de comercialització dels productes s’allargarà fins a finals del 2025 i, a partir d’aquí, s’analitzaran quins són els productes que han funcionat millor i quins són els «més rendibles» de produir i processar. «Sabem que no tots els productes tindran continuïtat, però creiem que alguns sí que tenen potencial», ha exposat.
Mar Martí / ACN
