Catalunya ha registrat 539 incendis i un total de 3.010 hectàrees cremades en el que ha estat l’estiu «més dur» i amb les condicions «més extremes» dels últims 20 anys. Són paraules el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que ha fet balanç de la campanya i ha posat en valor la professionalitat i eficàcia dels cossos i voluntaris. D’aquest total, un 20% han sigut focs intencionats i un 41%, per negligència.

«Hem superat l’estiu més difícil dels darrers vint anys, ha sigut especialment dur», remarcava aquest divendres el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, durant una visita a Bellprat. Prèviament s’ha reunit amb Bombers i Agents Rurals per fer un balanç de la campanya i també ha sobrevolat amb helicòpter aquesta zona, afectada per l’incendi forestal més important d’aquest estiu.

Dos mesos després que es declarés, encara aquest incendi se’n segueixen investigant les causes. Segons ha explicat l’inspector en cap de l’Àrea General del Cos d’Agents Rurals, Toni Mur, no descarten que pugui haver estat intencionat. En aquest sentit ha recordat que ara fa cinc estius, l’agost de 2016, van enxampar a una persona provocant un foc intencionadament, però que aquest es va poder aturar abans que es propagués. «Hem incorporat aquesta hipòtesi i la investigació és oberta», ha dit.

Les altres dues hipòtesis amb les quals treballen és que s’iniciés pel llançament d’una burilla o per l’avaria mecànica d’algun vehicle o maquinària agrícola. Cap de les dues possibilitats, però, ha pogut ser tampoc confirmada.

Per exemplificar les condicions «extremes» que s’han viscut aquest estiu, ha detallat que el Pla Alfa nivell 3, el més alt quan es donen situacions meteorològiques adverses, s’ha activat 29 ocasions des de principi d’any. En algunes zones, com l’Alt Empordà, va estar vigent durant 25 dies aquest estiu. En els últims deu anys, en canvi, hi va haver quatre anys que no es va ni activar, essent el 2012 el que va activar-se més cops, un total de 13, és a dir, menys de la meitat dels d’aquest any.

Elena ha admès que la situació era «perillosa» i que es van viure moments de moltes dificultats especialment entre el 10 i 17 d’agost, amb altes temperatures, forts vents o humitats relatives molt baixes, que podrien haver generat més tragèdies. Davant d’aquesta situació, els Bombers va desplegar un pla de resposta davant la previsió de simultaneïtat de grans incendis forestals. «Les mesures restrictives i de prevenció, sumades a les accions contundents de resposta, va permetre superar aquest episodi sense cap gran incendi», es destaca des de la conselleria.

Al final, el total de superfície cremada ha estat de 3.011 hectàrees – i no pas 3.010 hectàrees com havia dit inicialment la conselleria-, una xifra inferior a la mitjana de fa 15 anys que se situava en 3.210 hectàrees. El conseller ha atribuït aquest fet a la professionalitat i a l’experiència acumulada dels més de 5.000 treballadors públics dels diferents cossos que treballen en l’extinció i prevenció d’incendis, però també a la feina que s’ha fet amb els voluntaris i a títol individual, com ara pagesos i ADF.

En total els Bombers han fet 2.254 serveis, dels quals, 624 han estat incendis de vegetació agrícola, 611 de vegetació forestal i 1.019 de vegetació urbana. El conseller ha remarcat que cal avançar en la conscienciació ciutadana tot subratllant que 6 de cada 10 incendis han estat causats per l’activitat humana, un 40% han estat a causa de negligències i un 20% intencionats.

En aquest context, ha afirmat que cal seguir destinant més recursos en la lluita i prevenció dels focs que es fa durant tot l’any amb l’ajuda i responsabilitat dels propietaris de terrenys forestals.

Els incendis més destacats d’aquest estiu

La Campanya Forestal 2021 tècnicament no ha finalitzat i continua oberta per als Bombers si bé el període de més risc ja ha passat. El primer incendi important va ser el de Senan (Conca de Barberà) amb 41,44 hectàrees. El règim de pluges fins a l’inici de l’estiu no va reduir la sequera acumulada i va comportant un inici de campanya amb un risc d’incendi considerable.

De fet, durant el mes de juny, ja es va haver de fer front a una situació de simultaneïtat d’incendis, amb episodis importants a Gratallops (dia 12) i Argentona (dia 24). També aleshores es va treballar en incendis agrícoles de més de 70 hectàrees, a Balaguer la Noguera (dia 23), Alfarràs i Peralada (dia 27). Als volts de Sant Joan ja es va produir un primer moment de risc extrem d’incendi forestal.

Entre el 10 i el 26 de juliol es va repetir un segon període de risc extrem. El dia 13 es va produir un primer episodi a tocar d’una carretera a Lloret de Mar i poc després, a Castellví de Rosanes i Martorell, en un incendi que va afectar bosc entre l’AP7 i l’A2. Aquest últim incendi, que va cremar 195 hectàrees, certificava la situació crítica en què es trobava l’entorn metropolità de Barcelona, una situació que es va anar estenent al litoral. Així, el dia 17 de juliol l’incendi de Llançà cremava 400 hectàrees, i el dia 22, un total de 75 hectàrees a Torroella de Montgrí.

L’incendi de la Conca de Barberà i l’Anoia, del dia 24, va superar en alguns moments la capacitat d’extinció, amb velocitats de propagació que puntualment van arribar als 6 km/h, i la formació d’un pirocúmul que va obligar a redistribuir efectius sobre el terreny i redissenyar l’estratègia d’atac. Aquest incendi, amb un potencial de 5600 hectàrees, en va afectar finalment un total de 1657.

El mes d’agost, que va començar amb una de les més onades de calor més importants de les darreres campanyes. Entre la nit del dia 11 i el 12, diversos incendis de vegetació van afectar municipis com Almatret, Baronia de Rialb, Vimbodí i Poblet, Santa Maria de Miralles, Figaró-Montmany i la Pobla de Massaluca, i una setmana més tard a la vall de Rialb, en una zona de molt difícil accés.

Lourdes Casademont / Gemma Aleman – ACN