Ara fa uns anys -sis, més o menys- la UEA va endegar una iniciativa per coordinar els agents actius en l’àmbit de la innovació a l’Anoia i bastir una estratègia que identifiqués els eixos principals d’interès i els projectes tractors pels que apostar en cadascun d’ells. No ha estat tot endebades. 4DHealth és una realitat actual nascuda d’aquelles iniciatives, els clusters clàssics i de TIC es van dinamitzant, l’entorn del campus motor no para de créixer i, malgrat que no amb la visió inicial, el campus universitari s’ha consolidat a Igualada.
Un dels aspectes que s’hi va considerar en l’àmbit de promoció econòmica era l’ús de les xarxes socials i internet per aprofitar coneixements, capacitats i influències de gent que se sent implicada en l’activitat de la comarca però que en viu lluny. No cal que insisteixi en que és habitual que molt del talent punter no ja d’Igualada, sinó de Catalunya o Espanya, s’acaba aprofitant més en països llunyans que aquí. Res a dir. El món és un i això no ha d’ésser un problema, però sí que ho és al meu entendre que no s’aprofiti la possibilitat de participació directa -ara que la tecnologia ho permet- d’aquesta gent.
Aquesta reflexió em porta a la sensació de que la participació ciutadana, més enllà de partits polítics i servituds d’interessos econòmics específics, és una possibilitat poc explotada tant a nivell local pels que hi vivim cada dia, com global pels que es senten anoiencs o igualadins des d’arreu.
De fet, en els anys que han passat des d’aquella iniciativa innovadora, la forma d’interactuar ha evolucionat a partir sobretot de l’ús dels smartphones, més enllà del que ja s’havia començat amb l’accés massiu a la informació via internet. En trobaríem molts exemples: la dimensió de la Wikipedia, les campanyes de crowdfunding, les app comercials de tota mena …
D’alguna manera s’han alterat els canals tradicionals d’influència en l’opinió de la gent. I gairebé tots els veiem als mòbils. Ara els influencers són eines de promoció prioritàries per a les marques. Ens informem i opinem contínuament a les xarxes, del que passa al món, del que ens agrada i del que no. Però com pot arribar aquesta participació a la vida de cada dia? I en la seva expressió més propera, dins el municipi on portem cada matí la canalla a l’escola, anem a comprar el pa, passegem pels carrers més o menys segurs i amb llum o no a la nit, l’aigua, la gestió municipal, vaja. Això seria la qüestió important: com hi influim i aportem, a banda de votar cada quatre anys qui ha de manar a l’alcaldia? És possible una participació més directa des de la independència política i una certa objectivitat ideològica sense prejudicis previs?
Potser algú trobarà falaç l’argument de l’objectivitat, perquè val a dir que el canvi és progressista per definició, i si hi ha nous camins de participació en la polis, en aquesta nova Àgora, és que generalment el que en sorgirà serà el contrari de l’immobilisme.
Però la pregunta ara és: Ens cal a Igualada? Hi ha prou sentit crític, però sobretot hi ha prou sentit constructiu en els fòrums d’opinió que es fan visibles habitualment?
Té sentit proposar una plataforma digital on es puguin aportar idees de valor per tal que els responsables polítics en puguin fer ús?
Els àmbits on aquesta pràctica pot ser útil son diversos, anant des de la cultura fins a la promoció econòmica, la ciutat intel·ligent del futur, la conciliació laboral, la mobilitat,… Segur que hi ha molt talent per aportar valor d’una forma innovadora.
Només Igualada mateixa té la resposta a aquesta qüestió. Un entorn tan dinàmic com el nostre ho hauria de fer.
