El president del PDeCAT, David Bonvehí, aposta perquè la formació passi a formar part d’un nou partit sota les sigles de JxCat, que sigui més ampli, si en pot mantenir el control de la ideologia. Així ho han explicat a l’Agència Catalana de Notícies fonts properes a Bonvehí, que dona per feta la necessitat d’aquesta transició després del cicle electoral del 28-A i el 26-M. Les mateixes fonts constaten que entre els candidats a liderar el nou partit hi ha els igualadins Marc Castells -alcalde en funcions d’Igualada- i Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement. La voluntat de la formació és que aquest lider també acabi encapçalant la cursa a la presidència de la Generalitat en les properes eleccions al Parlament, molt probablement quan es conegui la sentència del judici de l’1-O.
Això sí, el president del PDeCAT vol lligar aquesta evolució de forma pausada, i destinar l’estiu a preparar el canvi amb converses a les presons -sobretot amb els dirigents del partit Jordi Turull i Josep Rull, però també amb Jordi Sànchez-, i amb Carles Puigdemont a Waterloo.
Bonvehí es conjura per aplanar la transició cap a JxCat, però amb l’objectiu que el PDeCAT hi sigui present, d’alguna manera. El president de la formació nacionalista vol que el nou partit que s’acabi creant sota les sigles de JxCat -el PDeCAT n’és propietari de la marca- hereti la ideologia de centre-dreta que caracteritza el Partit Demòcrata, així com tot el seu llegat, tant econòmic, fiscal com també polític.
Així, Bonvehí voldria que el futur líder d’aquest nou JxCat més ampli respecti l’herència del PDeCAT i que, a poder ser, aquest cap de files sigui també el candidat a la presidència de la Generalitat. Diverses veus del Partit Demòcrata aposten des de fa mesos per noms com els dels alcaldes d’Igualada, Marc Castells; de Mollerussa, Marc Solsona; de Vic, Anna Erra -aquests dos darrers ja són diputats parlamentaris de JxCat-; o la consellera Chacón -una de les més ben situades. També ha sonat el nom de Mas, que al febrer veurà acabada la seva inhabilitació política, i que ha tingut un paper destacat en les darreres campanyes.
Algunes fonts assenyalen que Puigdemont i Mas no acabarien de veure bé la fórmula de Buch o Calvet, com tampoc les de Chacón, Castells o Solsona. De fet, des de la direcció del PDeCAT admeten que l’expresident a «l’exili» té, en gran part, el poder de la decisió final. És a dir, que cap fórmula ni nom serà l’escollit si abans Puigdemont no en dona l’aval. Una altra opció seria que ell mateix es postulés per a presidir el nou partit de JxCat per col·locar a l’executiva gent de la seva confiança.
La setmana que ve s’albira clau. Un cop constituïts els ajuntaments, consells comarcals i diputacions s’espera que s’incrementin els moviments interns, tant dins les famílies del PDeCAT com a les presons i a Waterloo.
Sigui com sigui, els propers mesos seran decisius per definir el futur del PDeCAT i JxCat, després d’unes eleccions on només Puigdemont ha aguantat el resultat, a l’espera de la sentència del judici de l’1-O, i amb la incògnita de si les properes eleccions al Parlament arriben a principis del 2020.
Bernat Vilaró / ACN
