Cada estudiant feia de capità i formador d’un equip de quatre presos. Durant un mes van formar-los en tècniques d’oratòria i llenguatge no verbal per preparar-los pels debats.
Els igualadins han passat estones de les dues darreres setmanes a Can Brians, i David Prat reconeix que “entres amb molts prejudicis, estigmes, amb un punt de morbositat fins i tot, perquè les coses te les imagines moltes vegades al que es veu a les pel·lícules”. Núria Vicens també reconeix que anava “amb molts recels, perquè no sabíem que ens trobaríem”.
D’aquesta experiència a la presó, els estudiants s’emporten la motxilla carregada: “hi ha coses que són molt més normals del que ens pensem”, diu Prat, que afegeix que “és una immersió en la realitat molt bèstia”. Núria Vicens ha après “a valorar les petites coses del nostre dia a dia, la llibertat de triar la pròpia rutina, que ells tenen tant marcada i condicionada”.
Els debats han proporcionat una lliçó vital, que “la paraula és la forma més eficient d’arribar a acords”, diu Vicens, qui afegeix que l’ha sorprès “molt positivament el potencial dels interns en oratòria”. Una capacitat clau quan surtin de la presó, segons Prat.
L’aprenentatge més gran, però, se l’emporten els estudiants. Prat assegura que “et donen cada dia una lliçó de vida” i Vicens reconeix que “hem après a no prejutjar les capacitats de les persones”.
A la final de la lliga de debats, que es va celebrar dijous passat, van assistir-hi com a jurat els periodistes Jordi Évole, Josep Maria Pou, Ariadna Oltra i l’actriu Ivana Miño.
