El dia 6 de gener del 1959, a l’Hotel Ritz de Barcelona, es celebrava per quinzè any l’esdeveniment més glamurós de la vida social barcelonina: la cerimònia de lliurament del Premi Nadal. Era una edició especial pels quinze anys i el guardó tenia una retribució econòmica molt important.
La deliberació del jurat es va allargar perquè la participació fou nombrosa i aplegava els millors autors del moment. Quan es va anunciar el vencedor ningú es va aixecar a recollir el premi. Josep Vidal i Cadellans, l’escollit, un jove de 30 anys, dormia tranquil·lament a Igualada. Tampoc l’endemà es va prendre molta molèstia en atendre als periodistes.
Home tranquil, i ja malalt, utilitzà la projecció i la retribució que li va suposar el premi per escriure amb menys preocupacions materials i així d’altres llibres s’afegiren al premiat fins que va morir dos anys després.
Vidal Cadellans va publicar a les millors revistes del moment, com Destino, i va posar en valor la seva ciutat a través d’alguns escrits.
Més de mig segle després, Igualada li ha començat a fer justícia a través d’una de les sessions de l’AUGA, l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran.
L’acte va anar a càrrec d’Òscar Jorba, Carles Mª Balsells, Jaume Ferrer i l’actor Joan Valentí. La seva filla Solange era també a l’escenari i la seva vídua a la primera fila de butaques.
