El pla director de mobilitat del sistema integrat de mobilitat metropolitana de Barcelona (SIMMB) 2020-2025 inclou la Zona de Baixes Emissions (ZBE) per a les capitals de comarca -Igualada inclosa- i per a les ciutats amb més de 50.000 habitants. Així ho ha explicat aquest dimecres el director general de l’ATM, Pere Torres, que ha afegit que l’aplicació de les mesures seria al centre dels municipis amb l’objectiu de disminuir la contaminació generada per la mobilitat.
El pla, elaborat per l’Autoritat del Transport Metropolità, abasta 12 comarques on resideix el 75% de la població de Catalunya. En aquesta ocasió, el document inclou l’Anoia, el Berguedà, el Bages, el Moianès i Osona, que se sumaran a l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme que ja compten amb unes directrius comunes en mobilitat.
El pla es va començar a gestar el 2018 i compta amb una estimació pressupostària de 100 milions d’euros. Des d’aleshores, va rebre centenars de propostes i al·legacions i els informes favorables d’organismes com el Consell de la Mobilitat, la Direcció General de Pressupostos o la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, entre d’altres, fins a la seva aprovació aquest dimarts per part del Govern.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que l’aplicació de la ZBE en aquests municipis sorgeix també d’una «demanda mútua» i que en algunes localitats que no són capital de comarca ni tenen més de 50.000 habitants també ho havien requerit.
Quant a les previsions amb les quals treballa el document, hi ha un increment del 6% del nombre total de desplaçaments el 2025 respecte el 2017, que és l’any de referència. El conseller Calvet ha explicat que l’objectiu és que es redueixi la xifra de desplaçaments en vehicle privats en valors absoluts i al mateix temps augmenti la micromobilitat.
Concretament, es treballa amb la previsió d’un augment de la quota modal del bus del transport públic del 17,6% (3,2 milions) fins al 20% (3,9 milions), mentre que el privat passi del 36,1% (6,7 milions) al 33,1% (6,5 milions).
Pel conseller, «pot semblar que les xifres són percentualment baixes» però traduït en nombre de viatges serien un augment de 700.000 desplaçaments diaris i de 200 milions anuals. Això faria que el nombre de desplaçaments totals en transport públic s’enfilés fins als 1.200 milions de passatgers a l’any.
Quant a la font d’energia dels vehicles, la Generalitat i l’ATM esperen que el 13% dels turismes sigui d’emissions zero o molt baixes emissions (el 2017 representaven l’1,2%), que les furgonetes representin el 7,66% (davant el 0,22% del 2017) i que un de cada quatre busos sigui propulsat per energies netes (davant el 5,9% del 2017).
En definitiva, per Calvet, el pla de mobilitat representa un «punt d’inflexió» en el creixement del transport públic en detriment del privat, en l’ús de les energies alternatives i la reducció de les emissions que afecten el clima i la qualitat de l’aire.
Deu eixos amb 86 mesures
El pla està format per deu eixos d’actuació, que es distribueixen en 86 mesures, segons ha detallat el director general de l’ATM, Pere Torres. El primer, un altre dels més destacats, hi ha la governança, on hi consten, entre d’altres, les previsions de fer vinculants els dictàmens que fins ara només eren orientatius i l’anticipació de la constitució del comitè d’emergència en el transport públic, que ja s’aplica des del març amb motiu de l’emergència sanitària.
Altres eixos giren entorn a les xarxes de mobilitat accessibles i segures, com l’elaboració d’un pla de vianants per als qui fan desplaçaments interurbans; altres formes de mobilitat «responsables i eficients» com és el transport a la demanda en zones on potser no es justifica tenir una línia de transport regular, punt en què Torres espera no entrar en conflicte amb el taxi o l'»ordenació i regulació» e la «miscel·lània» de transports, com els taxis, les VTC o els Vehicles de Mobilitat Personal.
Altres eixos són els dedicats a la logística arran de l’auge del comerç electrònic, com gestionar el transport cap als polígons industrials i d’activitat econòmica (aeroports, estacions, ports, centres hospitalaris..); la transició energètica i l’economia circular i la innovació de la mobilitat (vehicles autònoms i 5G).
Lluís Sibils / ACN
