Fotos: Manel Marimon i Gomis
Igualada va tornar a celebrar dimarts la seva festa més singular, la diada del Sant Crist, commemorativa de la suor de sang de la Imatge, amb una notable participació en tots els actes i amb les novetats de la representació completa de la Moixiganga Igualadina al migdia i amb una processó més recollida, però viscuda intensament als vials del nucli antic.
Al matí tingué lloc l’Ofici Solemne, presidit pel bisbe de Vic i concelebrat pels rectors i religiosos de la ciutat i per igualadins forans. Hi assistí part de l’Ajuntament, encapçalat per l’alcalde Marc Castells, els diputats al Parlament, Jordi Riba i Judit Guàrdia i el president del Consell Comarcal, Jordi Parcerisas. El temple basilical va quedar ple de gom a gom, amb una gran assistència, que va rebre a l’entrada el punt de llibre, recordatori de la festa, de Joan Felip i Bergadà.
La Coral Exaudio, dirigida per Carles Prat, acompanyant a l’orgue Pol Requesens, va tenir cura dels cants i Frederic Prat va interpretar, després de la comunió, el sonet verdaguerià al Sant Crist. Es finalitzà el solemne ofici amb la benedicció papal i el cant dels goigs.
Fragments de l’homilia episcopal
«La ciutat d’Igualada resta fidel al seu compromís de celebrar la festa del seu Sant Crist des de fa 434 anys. Ho fa recordant el Prodigi de la Suor de sang del santcrist que havien portat a la capella de la Mare de Déu del Roser per a la veneració pública en aquella diada santa. Aquesta imatge de Jesús crucificat no era pas de les més importants que hi havia a la ciutat. De fet, va anar d’un lloc a un altre per circumstàncies diverses. Però fou la protagonista d’un fet miraculós que, més de cinc segles després, recordem amb agraïment i amb devoció. Agraïment, pel do del cessament de la pandèmia que feia estralls, i devoció, per l’estima que els igualadins i igualadines professen al seu Sant Crist. Vull parar esment en les corredisses que durant aquell benaurat dia del Prodigi de Sang es van fer a la ciutat. El fet miraculós fou el detonant de moltes anades i vingudes pels carrers de la vila, tenint com a centre l’església del Roser; començant per la noia que es deia Coloma i la viuda Massarda, que es van adonar de les gotes clares com de suor i vermelloses com de sang i van avisar altres perquè ho poguessin comprovar, i seguint per totes les persones que en foren testimonis. Nosaltres avui, amb el cor agraït per la mostra de predilecció i estima de Jesús per Igualada, com aquells ciutadans de principis del segle XVI, hem vingut d’arreu, tant d’Igualada com d’altres llocs, per celebrar la pasqua igualadina que té com a centre la imatge del Sant Crist».
«Sí, el principal i únic protagonista de la nostra festa és la imatge del Sant Crist d’Igualada; ella presideix la nau del temple, des del retaule de l’altar major, i ella sortirà pels carrers de la ciutat per a ser contemplada i venerada per tots els qui vulguin apropar-se a aquesta expressió de misericòrdia divina a favor de la nostra ciutat i de tot el món. Han passat més de quatre segles i, malgrat tants i tan profunds canvis en la societat, la festa es manté viva des de la convicció que neix de la nostra fe que Jesucrist».
Representació completa de la Moixiganga Igualadina
Acabat l’ofici, al mateix altar major de Santa Maria, tingué lloc la representació completa de la Moixiganga Igualadina que feia anys que no se celebrava. La representació mímica de la passió, mort i resurrecció de Jesús va anar a càrrec de Bitrac Dansa, amb coreografia de M. Misericòrdia Pàmies i Ignasi Vilanova. El públic, que continuava omplint Santa Maria, va seguir amb interès aquesta representació, que lluïa en el marc del retaule barroc de la basílica.
Nou recorregut buscant més recolliment i intensitat
En una tarda molt ennuvolada la processó del Sant Crist es va celebrar amb un nou recorregut pels carrers del nucli antic que buscava, per una banda, adaptar l’espai del seguici a les dimensions actuals de la processó i al nombre de fidels participants, així com preservar-ne el recolliment i l’atmosfera espiritual. El públic no va minvar sinó que es va concentrar a la sortida de Santa Maria i a la plaça de l’Ajuntament -on hi havia més gent que en anys anteriors- i en altres espais de l’itinerari. Els Priors fan una valoració positiva del nou recorregut.
Desenes de fidels van acompanyar a la venerada Imatge, que fou portada sota tàlem pel bisbe de Vic i pels sacerdots igualadins Pere Oliva, Valentí Alonso, Xavier Bisbal, Salvador Batet i Lluís Vidal.
En la processó, a més de la bandera del Sant Crist portada pels Priors, van sortir tot un seguit de banderes de gremis i entitats igualadines. Per segon any consecutiu, va participar al seguici processional el penó de la ciutat a càrrec de l’Ateneu Igualadí, portadors aquest 2024 d’aquest recuperat símbol ciutadà. A més, encapçalaven i es recuperaven per a la processó els símbols basilicals de Santa Maria, en ocasió del 75è. aniversari de la concessió del títol. Tancava la processó part de la corporació municipal encapçalada per l’alcalde de la ciutat i el president del Consell Comarcal.
A l’església del Roser, Frederic Prat va cantar de nou el sonet verdaguerià i, de retorn a Santa Maria, el Sant Crist va rebre l’adoració de nombrosos fidels, durant tres quarts d’hora, amb l’acompanyament -per primera vegada- de la Banda de música d’Igualada. La missa final de la jornada, presidida per Mn. Enric Garcia, també va comptar amb una notable assistència. En un altre canvi d’aquest any, la imatge va ser retornada a la seva capella finida l’eucaristia vespertina.
El Priors fan una valoració positiva dels canvis introduïts i tenen la voluntat de continuar treballant en els anys vinent per la renovació d’aquesta festa tan singularment igualadina, per això agraeixen els comentaris rebuts en el procés participatiu i estan oberts a nous suggeriments.
