Aquest dimarts, 18 de juny, a les 19h, es presentarà, a la Biblioteca Central d’Igualada, la novel·la Els vaig prometre el mar, de Sebastián Gertrúdix Romero de Ávila i Sergi Bernal, precedida del passi del documental El Retratista, d’Alberto Bougleux i Sergi Bernal. L’acte anirà a càrrec de Bernal, autor del projecte Desenterrant el silenci, dedicat a recuperar una història única, bella i tràgica alhora, del mestre Antoni Benaiges. Aquest mateix projecte inclou l’exposició fotogràfica que actualment es pot veure al Museu de la Pell fins al 7 de juliol.
Tant el documental com la novel·la presenten la història d’aquest jove mestre català, afusellat a l’inici de la Guerra Civil espanyola i s’emmarquen en el conjunt d’actes programats a Igualada per a recordar els 80 anys del final del conflicte a la ciutat. La memòria perduda de Benaiges i el seu llegat pedagògic reapareixen inesperadament molts anys després en els treballs d’exhumació d’una fossa comuna, l’any 2010 a Burgos. Va ser un docent innovador que, en un perdut llogarret, Bañuelos de Bureba, i seguint el mètode Freinet, va llançar un experiment inèdit en aquelles terres: una impremta escolar.
El documental, realitzat gràcies al micromecenatge, explica aquesta història recuperada al límit de l’oblit a partir dels testimonis dels antics alumnes i familiars de Benaiges. Per rodar-la es va viatjar a l’estat de Veracruz, Mèxic, on existeix l’Escola Experimental Freinet i on s’utilitza la impremta escolar com aquí es feia als anys 30, amb la particularitat que imprimeixen el nom d’Antoni Benaiges en cada quadern des de fa més de 70 anys, com a homenatge a la primera víctima d’aquesta tècnica.
La novel·la, de la seva banda, explica la història dels nens i nenes de Bañuelos de Bureba, nois que mai no havien vist el mar i que, el gener de 1936, el seu mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure’l. També els va prometre que a l’estiu anirien a veure’l per primer cop, però el somni d’aquelles criatures i la promesa del seu mestre van quedar estroncats per sempre el amb l’esclat de la Guerra Civil. Aquesta novel·la recull la història d’una promesa que no es va poder complir.
Conferència El retaule de Rubió
Amb motiu de la mostra 1939. L’Abans i el Després. El salvament del Retaule de Rubió, igualment emmarcada en els actes de commemoració del 80è aniversari i que es pot veure al vestíbul del Museu de Pell, la doctora Rosa Alcoy, catedràtica d’Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB) i experta en pintura medieval, pronunciarà una conferència sobre aquesta obra excepcional del gòtic català. Serà el dijous, 20 de juny, a les 18h a l’Adoberia Bella.
1939. L’Abans i el Després. El salvament del Retaule de Rubió és un projecte d’exposició transversal al territori, organitzada per la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, per posar en valor el paper dels Museus en la salvaguarda del patrimoni. Al Museu de la Pell, s’hi exposen dos fragments originals del guardapols d’aquest retaule gòtic, que són el pretext per explicar com es va aconseguir salvar, el procés de la seva restauració acabada la guerra, el seu retorn a l’església de Rubió i la conservació d’algunes parts originals no restituïdes, com la predel·la o aquests fragments del guardapols, actualment conservats al Museu Episcopal de Vic i al Museu de la Pell, respectivament.
Rosa Alcoy és catedràtica d’Història de l’Art a la UB, creadora i directora del grup consolidat EMAC Romànic i Gòtic i coordinadora, del 1997 ençà, de diversos projectes per a la catalogació i estudi de l’art català conservat fora de Catalunya, així com d’unes accions integrades Itàlia – Espanya. Dirigeix la revista internacional d’art Matèria, del departament d’Història de l’Art de la UB, del qual va ser cap d’estudis (2008-2012), on és membre de les comissions de Doctorat i del Màster d’estudis avançats en Història de l’Art. Va coordinar també el projecte Xarxes Docents per a l’Art Medieval a Catalunya (MQD, 2006-2008). Alcoy és experta en pintura medieval i ha publicat també estudis sobre escultura gòtica i art dels segles XIX i XX.
El retaule de Rubió, de característiques formals italogòtiques, va ser realitzat a la segona meitat del segle XIV i constitueix una de les peces pictòriques més importants del gòtic català.
