Els arlequinats han aprofitat la jornada de reflexió per reivindicar el treball honest i constant d’un equip nou que lluita per fer-se un present per construir un futur. De fet, els jugadors de l’IHC s’han apuntat al dret a decidir. Volen ser ells els que decideixin la durada del somni europeu. I ho volen fer a base de resultats. Després de l’empat al Palau Blaugrana, ara han fet el segon pas, amb la victòria davant del Candelària. Ha estat un triomf èpic, en un partit molt treballat i ple d’emoció fins al final. El “vot” de l’IHC per la Champions ha de tenir també una extensió a l’OKLLiga. La victòria (i sobre tot el joc) ha de tornar a recarregar la moral dels jugadors igualadins.
 
L’IHC pica primer. Els picarots s’hi tornen
 
Els de Monclús-Pont-Doncel han sortit a pista endolladíssims. Al minut 3 ja han tingut la primera ocasió clara per marcar (un revers de Pla que se n’ha anat fora per poc). Al minut 6 Ton Baliu (altre cop imparable) ha enviat la bola al ferro després d’un costa a costa majestuós. Els picarots s’hi han tornat amb una bola boja que ha fet un estrany en el bot i ha obligat a l’Elagi a excel.lir en els seus reflexos sempre activats. Tot i l’intercanvi de cops l’IHC arribava més i millor (per exemple en una rapidíssima contra que en  3 tocs ha enviat la bola d’àrea a àrea, obligant a una bona intervenció de Pereira). L’omnipresent Ton Baliu ha estat l’elegit per trencar el 0 a 0. El capità igualadí ha aprofitat una assistència “a la carta” de Càceres per clavar la bola a la xarxa. Amb l’ 1 a 0 els arlequinats podrien haver trencat el partit (especialment en 2 assistències màgiques més del David en associació amb el Marçal). El gol s’ha resistit a arribar i el Candelària, que després de l’ensopegada a casa amb el Quevert s’hi jugava molt, ha tornat a apretar. El “mur” Elagi ha resistit dos remats dels açorencs però no ha pogut fer res amb un míssil a l’escaire de Tiago Resende. Amb l’1 a 1 els visitants han tornat a glaçar el partit i el domini ha tornat a ser per l’IHC que ha fet entrar el júnior Pep Vilaseca a pista ( i d’aquesta manera  ha debutat al primer equip en competició oficial). Precisament el de Piera ha protagonitzat una de les millors ocasions del tram final de la primera meitat, amb un remat exterior que el porter ha rebutjat i el Pove, molt atent,  ha enviat lleugerament per sobre del travesser. 1 a 1 i als vestidors.
 
Un partit europeu – europeu
 
La segona part ha tingut tots els ingredients d’un partit europeu. Gols, topades, errades arbitrals… D’entrada ha tornat a ser el Ton qui ha picat primer tot i que en aquest cas el seu obús s’ha estabellat al pal. Els picarots han respost amb una contra 3×2 que ha desmuntat l’Elagi sol. Una segona aturada del de Vic amb el casc ha estat el preludi del 2 a 1, una cullerassa de Càceres a l’escaire. El 2 a 1 ha tornat a despertar el “malhumor atltàntic” i el Candelària ha tornat a buscar l’empat. De tota maneta hauria pogut arribar abans el 3 a 1: amb una entrada del Sergi Pla en diagonal, un teva-meva a l’aire entre Càceres i Pla, una contra muntada per l’Elagi que acaba l’Oriol Vives amb un remat prodigiós. Cap efecte en el marcador. En canvi ha estat el conjunt portugués qui ha empatat. Ha estat un remat exterior de Resende que ha desviat des de dins de l’àrea l’argentí Mauro Fernàndez.
 
L’empat ha escalfat una mica més els ànims a pista i els àrbitres han hagut d’advertir Montivero i Càceres per una picabaralla (després d’una acció antiesportiva de l’altre argentí dels visitants). De l’acció n’ha sortit més mal parat el sudamericà que s’ha desendollat del partit i ha deixat de ser perillós com havia estat fins aleshores. Aleshores ha arribat el primer penal de la sèrie (i de fet l’únic que si que ho era). Gran jugada de l’Oriol, el rebot arriba al Ton i quan la bola ja entrava el mateix Montivero la treu amb el peu. Penal clar que en Marçal ha marcat igual de clar.
 
Altre cop aventatge arlequinat. Mínim aventatge. Amb 10 minuts per davant. Era “el moment” dels àrbitres. Dal Prato i Barbarisi s’han inventat només un minut després un penal de compensació (Resende no ha pogut batre l’Elagi). I després han “mal-interpretat” el reglament assenyalant pena màxima per una bola que ha topat amb el peu de Càceres (Montivero l’ha enviada fora).
 
S’havia superat el primer “trauma arbitral” però l’IHC estava a només 1 falta de la FD i el risc era extraordinari. Els igualadins han sabut jugar amb aquesta pressió, sense deixar de defensar amb encert i de buscar la porteria rival per acabar de decidir el partit (per recordar un slàlom del Ton rifant-se 3 rivals abans que Pereira evités el 4 a 2). A la fi han estat els “anticiclònics” els qui han acabat fent la 10ena falta. Quedàven només 17 segons per acabar. Ha sortit a pista Aleix Vera que ha remenat la bola amb una gran sang freda fins que li ha guanyat el joc al porter. La bola se n’ha anat fora llepant el pal. En els últims segons el Candelària hi ha anat amb tot. I alhora amb res. Perque el porter Pereira lluny de la porteria ha fallat un passi i l’ha enviat a Càceres que ha clavat la bola a la xarxa just quan la botzina sonava i els àrbitres xiulàven el penal. El gol hauria d’haver pujat al marcador però els àrbitres s’han desentés del gol i han assenyalat el camí de vestidors. La victòria era arlequinada (però el gol average quedava escapçat).
 
IGUALADA HC 3 (1/2) Elagi, Ton (1), Marçal (1), Pla i Vives, equip inicial. Càceres, Pove, Vilaseca i Vera. A. Povedano.
 
CANDELÀRIA 2 (1/1) Pereira, Resende (1), Rafael, Montivero i Fer`nandez (1), equip inicial. Suïssas, Alfonso. Dantas, Pereira, Jorge.
 
GOLS: 1-0 Ton (m 11.37), 1-1 Resende (m 19.02). SEGONA PART. 2-1 Càceres (m 6.03), 2-2 Fernandez (m 9.54), 3-2 Marçal penal (m 14.52).