Ton Baliu, el capità de l’IHC, que precisament aquest diumenge feia 24 anys, ha piulat això al seu Twitter: “ @tonbaliu8: No cal dir massa cosa. Nomes que estaria bé que es respectessin tots els equips per igual. #oklliga #ihc #somigualada”.
 
Respecte o falta de respecte per ser més exactes. Un problema que l’IHC ha patit en els últims partits a casa. Quan t’enfrontes al millor equip de l’Ok Lliga (i d’Europa, en la seva condició de campió de la Champions), amb el jugador del gran del mon en l’actualitat, Jordi Bargalló, i no només li plantes cara sino que fins i tot el domines en el marcador, i jugués, com a mínim, tant bé com ell, i et mereixes puntuar … quedar-se sense la recompensa justa, entre d’altres coses, per un altre arbitratge tendenciós, fa molt mal. Més que mai.
 
A vegades l’esport no és just i avui l’hoquei no ho ha estat amb els igualadins. El resultat més just del partit hauria d’estat segurament un empat. El Liceo, que ha demostrat el perque del seu liderat, ha tingut la sort de cara en els últims dos gols,  dues accions de molt mala fortuna pels arlequinats. De tota manera, això, tot i que ha penalitzat massa un coratjós IHC, entra dins de l’ofici. Ja no hi entra, o no hi hauria d’entrar, el pèssim arbitratge de Delfa (Molina ha estat més encertat). Només destacarem una de les seves greus errades: El penal inexistent amb 2 a 2 en el marcador (i amb blava afegida, també inventada, a Vives). Una decisió que ha acabat pesant de manera brutal en el resultat final. Perque tot i que Ordoñez l’ha enviat al ferro, l’Igualada ha hagut de jugar amb 1 menys durant 2 minuts. … i quan només faltaven 20 segons per acabar la inferioritat Delfa no ha volgut marcar una falta en zona defensiva del Liceo que ha precedit el gol de Jordi Bargalló que significava tornar a empatar el partit. I aquest és només un dels errors inaceptables del col.legiat. Allò que el Ton defineix amb aquest desitg … “que respectessin tots el equips igual…”
 
L’IHC per davant del líder
 
El desgavell arbitral ha començat molt d’hora. Al minut 3 i mig ja han marcat un penal inexistent que Deitg ha aturat amb mestratge (no han vist en canvi dos possibles penals a l’àrea contrària). El Liceo ha sortit molt fort i ha obligat a algunes aturades magistrals de l’Elagi (especialment una de gairebé impossible, quan estant desplaçat de la porteria ha saltat fins al primer pal per evitar un llençament franc del Liceo a porteria buida). Amb la seguretat “assegurada” al darrere, poc a poc l’IHC ha anat imposant el seu ritme i ha tingut el premi amb un llençament de penal de Marçal a l’escaire. Un gol marca de la casa.

Era el minut 14 i l’IHC s’ha fet definitivament amb el control del partit. No l’ha cedit ni quan Eduard Lamas ha aconseguit empatar amb un remat creuat a l’escaire des de la frontal. Els arlequinats no han perdut ni fe ni empenta. I a falta de 30 segons han tornat a encertar amb la porteria herculina. Vives ha robat la bola a mitja pista, l’ha cedit al Pove que ha vist com el superava pel darrere un meteòrit anomenat Ton. El Marc li ha deixat suau avançada  i Baliu ha entrat felínament a l’àrea, superant als rivals que l’intentàven atrapar, s’ha obert cap a l’equerra i ha clavat la bola a la xarxa del travesser amb una pala majúscula. Un gol dels que habitualment porten la firma J.B, la del millor jugador del planeta Jordi Bargalló, i que avui s’ha apuntat T.B, un astre en procés d’eclosió.
 
Un gran clàssic que espatllen els àrbitres
 
L’inici de la segona part ha portat un Liceo renascut que ha aconseguit empatar amb un altre remat a l’escaire d’un Lamas, en aquest cas el germà gran, en Josep. El 2 a 2 semblava donar una força suplementària al Liceo però els igualadins no han volgut baixar el braços i han forçat fins a 3 oportunitats molt clares, aturades per Malian. I aleshores ha arribat el fatídic minut 8. D’un penal molt clar sobre l’Oriol Vives a l’àrea corunyesa s’ha passat a un penal inexistent (bola i jugador eren a la línia de fons) i a una blava pel mateix Vives (que no ha tocat ningú). Gravíssima i provocadora errada de Delfa que d’entrada ha semblat no passar factura (Luca Ordoñez ha enviat la bola al ferro). Fins i tot l’IHC ha aconseguit tornar-se a avançar amb un gran llençament de FD de Pla (ganxo i contraganxo picat per baix). No han passat més que 16 segons i ha caigut la compensació,  la 10ena falta d’equip de l’IHC (un altre ferro, en aquest cas de Lamas)… Semblava que aquell error de Delfa no acabaria afectant. Però “per si de cas” l’àrbitre n’ha afegit un altre no marcant una falta sobre Pla en zona defensiva del Liceo. En la continuació Bargalló ha aconseguit marcar (amb un pèl de fortuna) amb una bola que ha entrat plorant per darrera del cos de l’Elagi.

Amb el 3 a 3 els dos equips han anat a per la victòria. Hi ha hagut intercanvi de cops constant. Contra de 2X1 del Liceo que salva Deitg. Resposta:  2 contratacs amb superioritat de l’IHC (un salvat per Malian i l’altre amb la bola per sobre del travesser)… fins que al minut 21 el Liceo ha aconseguit el gol de la victòria. Un altre cop amb fortuna. Una bola penjada d’esquerra-dreta que es perdia per la lateral, ha topat amb el cos de  l’argentí Matias, que la toca com pot i de rebot supera l’Elagi. El Liceo es posava per primera vegada (i malhauradament definitiva) per davant en el marcador. L’Igualada ha tingut l’opció de l’empat en una FD que Pla no ha pogut aprofitar (assenyalada, per cert, per Molina que estava més lluny. Delfa, davant mateix de la jugada, es desentenia del tot) . Fins al final l’IHC al final ha buscat l’empat justicier, que podria haver arribat sobre la botzina quan un rebot a la tanca li ha deixat porteria franca per un oportuníssim Oriol Vives però en la seva estirada Malian ha vist com la bola se li estabellava a la base dels patins i es desviava del seu objectiu final, la xarxa corunyesa i … l’empat. A la fi el Liceo ha sortit de les Comes amb el liderat assegurat i reconeixent (l’entrenador Carlos Gil ha estat molt sincer) que havia tingut la sort de cara. I els arlequinats amb la ràbia de la bona feina no premiada hauran de preparar ara el partit de la Champions de dissabte contra el Quevert.
 
IGUALADA HC 3 (2/1) Elagi, Ton (1), Marçal (1), Pla (1), O. Vives, equip inicial. Càceres, Pove. Èric Vives i A. Povedano.
 
LICEO 4 (1/3) Malian, E.Lamas (1), J. Bargalló (1), J. Lamas (1), Ordoñez (1) equip inicial. Pèrez, Matias.
 
GOLS: 1-0 Marçal penal (m 14), 1-1 E.Lamas (m 21.08), 2-1 Ton Baliu (m 24.30). SEGONA PART. 2-2 J.Lamas (m 3.24), 3-2 Pla FD (m 9.46), 3-3 J.Bargalló (m 14.30), 4-3 Matias (m 21).
 
El partit ha gaudit d’una bona entrada a les Comes amb 370 espectadors, que han perdut els nervis amb l’actuació arbitral i que els han escridassat sorollosament a la sortida de la pista. Tot el contrari a l’estima que l’afició li ha ofert a l’ex-arlequinat Jordi Bargalló.
 
VIC B 6 – IHC B 5.  Víctimes també d’una remuntada
 
L’Igualada de nacional catalana també ha patit una remuntada dolorosa en la seva visita a la capital d’Osona. Els de Joan Doncel guanyaven per 2 a 5 (amb gols de Marc Muntané (2), Aleix Vera, Pep Vilaseca i Nil Garreta) a 10 minuts del final. A partir d’aquí “decisions estranyes” de l’àrbitre i el no saber tancar el partit ha acabat condemnant als arlequinats que han vist com se’ls escapava no només la victòria sino l’empat. Mal cap de setmana, doncs, pels equips sèniors de l’IHC amb 3 derrotes en 3 partits, 3 derrotes per la mínima.