L’Ajuntament d’Igualada estudiarà les vies possibles per fer-se càrrec de la titularitat de la gestió del servei d’aigua a la ciutat. Així ho van assegurar l’alcalde, Marc Castells, i el segon tinent d’alcalde, Jordi Pont, en resposta a una pregunta plantejada Josep Maria Palau (ERC) en el darrer ple i subscrita per altres grups municipals del consistori.

A Igualada la gestió del servei de subministrament d’aigua està en mans d’Aigua de Rigat des de 1901, però segons l’associació Aigua és Vida existeixen irregularitats en la concessió d’aquest servei, ja que no hi ha cap contracte d’adjudicació, un fet que ja va ser reconegut per l’Ajuntament.  Aigua de Rigat està en mans del grup Agbar (Aigües de Barcelona), però un 32% de la societat pertany a l’Ajuntament d’Igualada després que als anys 80 es permutés una part de les infraestructures de distribució del barri de Set Camins per participacions a la companyia. El passat més de desembre, l’associació Aigua és vida, juntament amb els grups municipals d’ERC, PSC, la CUP i Decidim Igualada ja van denunciar aquesta situació.

Ara, en el darrer ple, l’equip de govern va anunciar la voluntat de fer que el servei de subministrament d’aigua sigui de titularitat pública, arran també del precedent que s’ha creat amb la sentència del TSJC on treu el servei a la ciutat de Barcelona a Agbar. El procés que se segeuix a la capital catalana pot ser de molta utilitat en el cas d’Igualada, però el segon tinent d’alcalde, Jordi Pont, preferia anar més cautela: “tot el que coneixem d’aquest cas és el que ha sortit a la premsa, la sentència encara no està publicada. En el moment que es publiqui podrem incorporar-la als nostres informes jurídics».

Per la seva banda, Marc Castells va assegurar que estem davant una situació “molt complexa”  i “anòmala”, que requereix “més temps”. Per això, han demanat ajuda a la Diputació de Barcelona, perquè faci els informes pertinents. L’alcalde vol tenir “tota la informació i tots els informes jurídics necessaris”, perquè “potser entrem en una batalla jurídica que, si la iniciem, ja no la viurem nosaltres”, sinó els governs que hi hagi en el futur. En qualsevol cas, Castells va adquirir el compromís de resoldre la situació en un període “no més llarg de dos anys”.