Un vespre molt emotiu es va viure dissabte a l’església parroquial de la Sagrada Família. Se celebraven mig segle de la benedicció del temple i dels pisos de Sant Bartomeu. L’església lluïa com les grans ocasions i, tot i el fred intens, es va omplir de gom a gom per centenars de fidels.

Presidia el bisbe de Vic, Romà Casanova, que iniciava la visita pastoral a l’Arxiprestat. Mossèn Xavier i Mossèn Eduard, rectors “in solidum”, van dirigir unes paraules de benvinguda:

Mn. Xavier digué “cal que assumim la nostra història, personal o eclesial, amb una mirada d’agraïment del què hem viscut. Això és el que fem avui. Molts dels feligresos ja hi eren fa cinquanta anys i durant mig segle han alimentat la seva fe, pietat i caritat en aquest temple. Molts ja no hi són i molts han vingut de nou”. I respecte als pisos de Sant Bartomeu afegí: “en un moment difícil per escassedat d’habitatge, Mossèn Josep Còdol va inspirar l’ideal del cooperativisme cristià a un grup de persones que van tirar endavant amb un monumental esforç, una llar digna per moltes famílies. I de fer-ho de manera cooperativa: la unió fa la força per afrontar les dificultats i les necessitats”.

Milers d’històries personals i comunitàries

Mossèn Eduard, per la seva banda, afirmà: “són dues efemèrides però signifiquen milers d’històries personals, familiars i comunitàries per a moltes persones. Segurament, no són relats per grans llibres d’història però sí que expressen la grandesa que s’amaga en la petita història dels barris i dels pobles”.

Una quinzena de sacerdots concelebrà amb el prelat diocesà, entre ells els anteriors rectors de la parròquia, el vicari provincial dels PP. Escolapis i d’altres que van estar vinculats a l’església de la Sagrada Família en algun moment de les seves vides.

Al primer banc, l’alcalde Marc Castells i la regidora Maribel Cuadras. Els cants, a càrrec de la coral Exaudio. A l’ofertori hi hagué una processó d’ofrenes a càrrec dels diferents grups actius a la parròquia: l’Associació de la Visita Domiciliària de la Sagrada Família; els catequistes; els visitadors de malalts; Vida Creixent; La Legió de Maria; els Scouts d’Europa, l’Adoració Nocturna i els caminants d’Emaús. Van cloure la processó dues veïnes dels pisos de Sant Bartomeu que hi van començar a viure el mateix 1969: portaven dos rams de flors.

Pregàries per la difícil situació de l’habitatge

En les pregàries es va fer especial esment a la necessitat d’habitatge digne que sofreix Igualada i es va fer una petició perquè s’ajudi als joves a poder independitzar-se i crear una nova llar i família. També es va recordar als difunts, a tots els qui van tirar endavant la nova parròquia i els pisos: en especial es va oferir la missa pel rector de l’època, Mn. Lluis Toneu; per Mn. Josep Còdol i per Montserrat Borràs de Basols, de la família que entregà els terrenys per a la construcció del temple, gran benefactora de la parròquia i recentment traspassada.

El bisbe Romà, en les seves paraules, va afirmar que era una celebració d’acció de gràcies, va recordar l’esforç que fa l’Església, a través de les parròquies, de ser present en la vida dels barris i dels pobles, enmig de les cases i de les famílies. També va voler fer una crida al futur i a fer més missionera i evangelitzadora la vida pastoral, reptes que havia tractat amb la junta parroquial, reunida de manera extraordinària amb el pastor diocesà unes hores abans de la celebració vespertina.

L’anècdota es produí quan va marxar la llum, una situació que es produeix darrerament a causa dels nous comptadors electrònics que la fan saltar quan se supera una potència determinada. Està en fase de revisió aquesta situació en les diferents esglésies.

Un homenatge a tota una generació

Al final, Mn. Xavier digué que “s’havia fet homenatge a tota una generació, als que van tirar endavant la parròquia i el barri; però també s’havien dit paraules de futur i d’esperança”. Amb els goigs de la Sagrada Família es posava fi a la concelebració eucarística, deixant pas a un agradable piscolabis que es va fer a una nau lateral.