Joan Carles González
Aquests dies són la prova evident que el canvi climàtic que fa unes dècades es denuncia és un fet. Acabem d’entrar a l’estiu i el termòmetre no baixa dels 30 graus. Ens espera, molt probablement, un estiu excessivament calorós i no s’espera que els següents siguin tampoc més suaus, ja que l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle no es detura i, per tant, pugen les temperatures, baixen les precipitacions i cada cop hi ha més fenòmens meteorològics extrems. Així ho afirmava el “Programa Municipal d’Adaptació al Canvi Climàtic” aprovat pel ple municipal d’Igualada a principis del 2015. Davant d’aquesta evidència, el que era i continua sent govern local (CiU), va plantejar tot un seguit d’accions per combatre, des del municipi, el canvi climàtic i entre les mesures es troben la utilització d’energies renovables o diferents polítiques d’estalvi energètic. Tanmateix, ha estat realment aquesta l’acció del govern de Marc Castells?
Programa Municipal d’Adaptació al Canvi Climàtic
Segons el “Programa Municipal d’Adaptació al Canvi Climàtic”, el canvi en el clima és causat directament o indirectament per l’activitat humana quan aquesta genera una gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Entre els principals gasos es troba el CO2, derivat de la crema de combustibles fòssils de forma progressiva i generalitzada, produïda sobretot per automòbils i per centrals elèctriques. A curt i llarg termini, l’efecte hivernacle genera, principalment, augment de la temperatura i del nivell del mar, reducció de la cobertura de neu a l’hemisferi nord, desertització, canvis en els patrons de pluja i augment de fenòmens meteorològics extrems. L’augment de la temperatura i la sequera derivada dels canvis en els patrons de pluja és quelcom visible, ja que qualsevol pot apreciar l’augment de calor o veure com l’aqüífer Carme-Capellades està cada vegada més esgotat (motiu pel qual l’Anoia es connectarà a la Llosa del Cavall).
L’augment de les temperatures provoca, entre molts altres efectes, que els edificis se sobreescalfin i incrementi la demanda energètica. Aquest increment suposa la necessitat de produir més energia per tal de satisfer la demanda, i és en aquest punt on el peix es mossega la cua: si la producció de l’energia que consumim fos en la seva majoria provinent de fonts renovables, estaríem iniciant el camí de la lluita contra el canvi climàtic; però la realitat és que estem extremadament molt lluny d’aquest camí.
Energies renovables
El “Programa Municipal d’Adaptació al Canvi Climàtic”, presentat pel govern de Marc Castells i aprovat al ple municipal d’Igualada a principis del 2015, va ser abandonat a la seva sort, com moltes altres iniciatives aprovades al ple municipal. D’entre les mesures que proposava, assenyalava la “intenció d’incrementar l’eficiència i augmentar les fonts d’autoabastiment energètic”, però avui en dia això segueix sent paper mullat. Només un exemple: l’Ajuntament d’Igualada ni ha firmat cap contracte amb cap empresa d’energies renovables, ni tampoc ha instal·lat cap placa solar en cap dels edificis municipals per autoproduir energia i, d’aquesta manera, reduir el consum d’energies de fonts no renovables.
És cert que, des que el PP va arribar al govern central, la lluita contra el canvi climàtic ha estat molt més difícil, ja que van posar un impost al sol. Aquesta mesura, que obliga als particulars productors d’energies renovables pagar l’energia sobrant, també s’aplica a les polítiques municipals. Aquesta podria ser una excusa del govern de Castells per no posar plaques solars als edificis municipals, però davant de la situació tant política com ambiental en la que ens trobem, o els governs municipals desobeeixen la llei del PP o bé implementen plaques suficients per a reduir el consum municipal. La transició energètica és una responsabilitat de tothom i, principalment dels ens institucionals, una responsabilitat més que el govern de Marc Castells no està duent a terme.
