El passat dissabte es va celebrar a l’Espai Cívic Centre d’Igualada el debat sobre “Empresa i Coneixement”, que és el primer dels quatre que es faran en les capitals de comarca per preparar el Congrés “La Gestió del Territori de la Vegueria del Penedès al servei de les persones” que s’ha de celebrar el proper mes de febrer al Castell de Castellet. A la reunió hi acudiren representants de l’Ajuntament d’Igualada, Consell Comarcal de l’Anoia, UEA, FEGP, CCOO, UGT, així com diverses entitats i persones interessades.
La benvinguda institucional va estar a càrrec de Marisa Vila, regidora d’Ensenyament de l’ajuntament igualadí. A continuació va prendre la paraula Felix Simon, President de l’Associació Pro Vegueria del Penedès, que va explicar l’objectiu del Congrés i la importància de la participació per tal que les conclusions a les que s’arribi siguin el reflex de les necessitats i anhels de la societat. Va explicar també que les comissions han elaborat uns document de base que són els que es porten als debats i que una vegada recollits tots els suggeriments es treballarà per validar dades i preparar el document que s’haurà de portar al Congrés. Una vegada el Congrés aprovi les diferents ponències està previst fer un document resum que es presentarà a tots els electes i se’n farà una presentació pública a cada capital de comarca.
A continuació es va iniciar el debat que conduí Pere Prat on es varen tractar temes relacionats amb l’Agenda 2030 que propicia l’ONU, centrats en el Objectius de Sostenibilitat 6-7-8 i 9, tot i que en la majoria dels restants també hi ha molts temes que podrien vincular-se al territori. Els objectius que més s’han treballat són la gestió e l’aigua, l’energia assequible, el creixement econòmic, les infraestructures i la industrialització inclusiva dins de l’àmbit de la Vegueria i tenint present que l’objectiu és una economia social i solidària.
Es va explicar que una empresa és l’organització que aplega recursos humans i econòmics per realitzar projectes compartits. Crea lligams amb els stakeholders (territori, proveïdors i d’altres) i genera un teixit adequat perquè les persones puguin realitzar-se o assolir nivells de benestar. Per aconseguir-ho ha de ser sostenible, respectuosa amb el medi ambient i fonamentada en valors ètics i socials. I per desenvolupar-se necessita idees, un entorn favorable, iniciatives, coneixements i estructures.
Un dels temes estrella va ser la globalització i l’impacte que ha tingut sobre l’economia i els canvis de paradigma social. La conclusió va ser que és un corrent inevitable, però que ha de vincular-se a la millora i creixement de tots els països i no a l’enriquiment d’unes poques persones, empobrint les classes mitjanes de territoris com els nostres. Estem davant d’una nova revolució que porta grans desafiaments com la Innovació vinculada al 4.0, la Internacionalització, el cicle de l’aigua, l’economia circular, l’energia, etc.
Es va posar molt èmfasi a les conseqüències i servituds que comporten els serveis a les conurbacions veïnes. S’han de tractar amb cura, per no ser només el pati del darrera de Barcelona, Tarragona i els seus ports. En aquest aspecte es va posar una atenció especial a evitar una logística embogida que prioritza la importació i distribució de productes arribats de l’estranger que només afavoreixen les grans concentracions de capital i que converteixen en erms les activitats i iniciatives locals. En el que sigui possible s’han de potenciar les activitats de proximitat que generin una diferenciació i personalització de les activitats empresarials. També es va parlar extensament de la importància de disposar del pla urbanístic de l’àmbit del Penedès que tracti els aspectes de mobilitat, polígons industrials i tots els serveis de futur (energies renovables, abocadors, cicle de l’aigua).
El Coneixement avui és universal i cal aprofitar-lo correctament, ja que la competència per tothom està en saber aprofitar-la. Es va debatre com poder enriquir l’activitat econòmica amb la formació (amb menció específica a la FP dual, que s’ha de potenciar i fer més adequada) així com les diferents Universitats i la col·laboració amb la investigació i en programes d’empresa.
Sobre vies de comunicació i estructures es va enllaçar amb la comissió específica que dirigeix Jordi Cuyàs i es va parlar de les carreteres i línies de ferrocarril i els servei de ports. S’ha de concebre una estructura de comunicacions físiques i virtuals, com les telecomunicacions, que donin servei a la mobilitat interna i també amb les vegueries veïnes, que no són el nostre enemic, sinó territoris que com nosaltres cerquem la complementarietat i una connexió amb el món únic en el que vivim.
Així Ramón Tomàs va fer una presentació de com es poden tractar els residus, mirant de ser més eficients i menys costosos. Va explicar iniciatives que es fan en altres llocs del planeta que eviten que siguin els ciutadans qui facin el triatge a les cases, en condicions gens adequades i fent una feina per la que no sols no paguen, sinó que els costa cada vegada més diners en impostos. El seu missatge va ser “fem-ho diferent, però fem-ho molt millor.”
Daniel Gutiérrez va explicar les línies mestres del model de Turisme que s’està treballant i va encoratjar els assistents a que anessin a Vilanova i la Geltrú el dia del debat. Joan Tarrada va fer una exposició de les qualitats que hi ha en el territori, tant pel que fa a les activitats que s’estan desenvolupant, com per les infraestructures museístiques i culturals. Va explicar projectes de fàcil implementació com l’accés d’alumnes de les escoles a museus o la millora d’espais que s’han deixat degradar en els darrers anys i va animar a participar al debat que es celebrarà al centre Cívic l’estació del Vendrell el proper dissabte dia 16.
