Més de 168.000 peces de roba recuperades al primer semestre han tingut una segona vida i no han acabat en un abocador. És el balanç que fa Humana Fundación Pueblo para Pueblo del servei de recollida selectiva de roba usada a l’Anoia durant el primer semestre d’enguany. De la gestió d’aquest residu es deriven beneficis ambientals (379 tones de CO2 no emeses) i també socials (creació d’ocupació verda, execució de projectes de cooperació al desenvolupament i programes socials a Catalunya).
La gestió del tèxtil usat viu un moment clau, fruit de l’impuls que han donat l’Estratègia per a Tèxtils Circulars i Sostenibles de la UE i la Llei 7/2022 del 8 d’abril, de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular, que responen a la creixent sensibilitat de la ciutadania en relació a la sostenibilitat de la moda. Les 62,3 tones de residu tèxtil recollides de gener a juny impacten directament en l’economia circular i social de l’Anoia.
El 90% de la roba de què es desfan els ciutadans i que recull l’entitat catalana tenen una segona vida gràcies a la reutilització i el reciclatge, elements claus per a l’economia circular i la creació i manteniment de llocs de treball de qualitat. A més, la gestió d’aquest residu ha evitat al primer semestre l’emissió de 379 tones de CO2.
El residu tèxtil (la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no s’utilitzen) es diposita en els contenidors ubicats en llocs de fàcil accés, que es buiden periòdicament (entre un i dos cops per setmana) per a garantir-ne un bon servei. Posteriorment, es classifica a la planta de preparació per a la reutilització que Humana té a l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental).
“La recollida selectiva de roba té un gran potencial per a garantir-ne una segona vida: gairebé el 60% se’n pot reutilitzar i el 32%, reciclar. El primer objectiu sempre és la reutilització perquè la peça de roba més sostenible és la que ja s’ha fabricat i no té més costos ni impacte de producció. Per això és important que la roba de què ens desfem es dipositi en el contenidor corresponent, perquè malauradament gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat, sinó a la brossa”, assegura Rubén Fernández, promotor nacional d’Humana.
“Agraïm les donacions de la ciutadania. La recollida selectiva només té èxit amb la conjugació de dos factors: un compromís ambiental per part de l’administració local i un servei professional i transparent per part de l’entitat gestora”, afegeix el representant del ‘entitat.
Benefici ambiental i social
La gestió del tèxtil usat contribueix a la lluita contra el canvi climàtic: per cada kg de roba recuperada (i que no acaba en un abocador per a ser incinerat) s’hi evita l’emissió de 6,1 kg de CO2, segons un estudi de la Federació Humana People to People. Les més de 62 tones recuperades a l’Anoia han evitat l’emissió de 379 tones de CO2.
A aquest benefici ambiental cal afegir-ne el social: la creació d’ocupació verda. L’entitat genera un lloc de treball a Catalunya per cada 18.000 kg de tèxtil recollit. A més, els recursos que se n’obtenen es destinen principalment als programes de desenvolupament que Humana du a terme als països del Sud de la mà de contraparts o socis locals. Per exemple, projectes de formació de professors de primària, d’agricultura sostenible o contra el VIH/SIDA o la tuberculosi.
Dades de la comarca
Els municipis on Humana ha recollit més roba usada són:
- Vilanova del Camí 16,7 tones
- Calaf 11,7 tones
- Santa Margarida de Montbui 7,6 tones
- Igualada 3,2 tones
Dades globals a Catalunya
A Catalunya, cada persona genera uns 22 kg de residus tèxtils anualment i només 2,3 kg es recullen selectivament per un gestor autoritzat com ara Humana: és l’11%,. A la majoria de les llars d’Espanya i Catalunya, els tèxtils es llencen encara dins la fracció rebuig, la qual cosa es tradueix en una xifra global de 147.000 tones de residus tèxtils llençats sense retorn, segons l’Agència de Residus de Catalunya.
