Jaume Ollé era un jove pagès de 19 anys que, com tants altres, va ser mobilitzat a les files republicanes a finals de 1937. Vivia al Mas Sant Miquel, al nucli de Sant Pau de la Guàrdia, del municipi del Bruc. Va arribar a la caserna, ubicada en una escola religiosa d’Igualada confiscada pels republicans. I allà va fer unes setmanes d’instrucció a l’espera d’anar al front. Va caure malalt i va tornar uns dies a casa. Per quan va recuperar-se, el seu regiment ja havia marxat al front de Terol i ell hi va al darrera.
Però els soldats que retornen del front li diuen “però desgraciat, no veus que vas al matadero? No hi vagis”. I Ollé va girar cua: “doncs al matadero no hi vaig”. El jove es va emboscar per coves i paratges de l’entorn de Montserrat per tal d’evitar anar a la guerra i salvar la vida. I va deixar constància de tot plegat en un diari que ha estat ocult durant dècades.
Fa alguns anys una parella va comprar la casa que havia estat de Jaume Ollé i, mentre feien obres per reformar-la va aparèixer un petit quadern de llom encolat. L’home li va fer arribar al seu pare, l’historiador surienc Albert Fàbrega, que portava anys investigant sobre l’afusellament i enterrament en una fossa comuna del seu avi i set homes més de Súria a la carretera de Can Maçana, al Bruc.
Fàbrega explica que “el diari no deia res de la fossa, però em va semblar interessant i el vaig començar a transcriure”. El diari “no era fàcil de llegir” perquè el va escriure amb ortografia fonètica, però Fàbrega destaca que “malgrat que es tracta d’un context dramàtic, el text és divertit”. Així, Jaume Ollé parla sovint de “nenas castizas y delgadas”, s’estranya que li donin llet a la caserna dient que “jo de llet no en mamo” i es queixa perquè li fan fer gimnàs l’endemà d’haver sopat escudella.
El relat del jove emboscat a les coves de Montserrat és “la part més interessant” del diari per a Fàbrega, que explica que Ollé era “un supervivent absolut”amb grans coneixements del territori i la natura que li van permetre sobreviure durant prop d’un any, fins que a principis de 1939 torna a casa seva per amagar-se al celler.
El relat del diari acaba el mes de gener de 1939, quan les tropes franquistes arriben a la zona. El mes següent, el jove és testimoni de l’afusellament de vuit homes a Can Maçana, entre ells l’avi d’Albert Fàbrega. El diari té fulls arrencats al final, on només hi ha escrit “Viva Franco Viva España” i un segell de la Falange. És fàcil pensar que va relatar els afusellaments i ell o algú altre va eliminar les pàgines, però Albert Fàbrega reconeix que “no se com s’ha d’interpretar”.
Sobre l’existència del diari, Fàbrega explica que els fills de Jaume Ollé no ho sabien i creu que “ell mateix potser ja no se’n recordava” quan hi va parlar abans de morir l’any 2008.
El relat que li va fer Jaume Ollé va servir per identificar un dels indrets on buscar la fossa comuna de Can Maçana, que es va excavar el 2006 i el passat mes d’octubre sense èxit.
Sota el títol “Diari d’un emboscat”, la història de Jaume Ollé l’ha editada Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
