El Govern ha aprovat encarregar a l’empresa pública Ifercat l’actualització dels estudis informatius de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF), una infraestructura que ha de connectar Lleida i Girona sense passar per Barcelona. Els estudis, que es basen en la planificació aprovada el 2010, tindran un pressupost de 5,46 milions d’euros i s’espera que estiguin redactats en aproximadament un any i mig. Amb aquest projecte, l’objectiu de l’executiu de Salvador Illa és crear un nou corredor interior que combini passatgers i mercaderies i que descongestioni la zona del Penedès i el Vallès. El Govern també vol que l’ETF sigui una alternativa al túnel de Rubí perquè no es repeteixin situacions de bloqueig de mercaderies en cas d’incidències.
“El que vol és replicar el que va significar l’eix transversal a Catalunya en el seu moment en l’àmbit viari, en l’àmbit ferroviari”, ha defensat la portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, en roda de premsa, on també ha reivindicat que si aquest projecte s’hagués executat fa 20 anys no hi hauria “tants problemes a la xarxa”.
El projecte planteja un corredor ferroviari interior d’uns 254 quilòmetres que connectaria Lleida i Girona passant per municipis com Cervera, Igualada o Martorell. L’objectiu és trencar l’actual configuració radial de la xarxa ferroviària catalana, centrada en Barcelona, i avançar cap a un model més transversal.
En el plantejament inicial aprovat el 2010 es preveia una desena d’estacions per a passatgers al llarg del trajecte i un pressupost de més de 6.500 milions, cosa que encara no està definit per aquesta ocasió.
Ara, el desplegament de la infraestructura es preveu en dues fases. La primera connectaria Lleida amb Martorell passant per Cervera i Igualada, mentre que la segona prolongaria el traçat fins a Girona, amb final a l’entorn de l’aeroport gironí. A més, els nous estudis hauran d’analitzar amb detall el traçat pel Vallès per intentar evitar colls d’ampolla en punts sensibles de la xarxa ferroviària.
Entesa amb el Ministeri
Amb tot, el Govern concep l’ETF com una infraestructura mixta per a passatgers i mercaderies: els trens de passatgers podrien circular a alta velocitat -a 250 quilòmetres per hora-, mentre que els trens de mercaderies ho farien a uns 140 quilòmetres per hora, amb apartadors específics per facilitar l’operativa.
El plantejament de la Generalitat contrasta amb els estudis del Ministeri de Transports, que analitzen la possibilitat d’un nou corredor ferroviari d’alta velocitat orientat principalment al transport de passatgers i amb velocitats de fins a 350 quilòmetres per hora.
En aquest àmbit, Paneque ha assegurat que treballaran de manera “conjunta” amb el Ministeri per “veure complementarietats” i evitar “contradiccions entre un projecte i l’altre perquè físicament creuen Catalunya per un àmbit paral·lel o similar”.
L’objectiu és potenciar la connectivitat de l’interior de Catalunya i redistribuir el trànsit ferroviari. Segons Paneque, l’increment de trànsit previst podria provocar una saturació en determinats punts de la xarxa, especialment al voltant de Tarragona, el que fa del “del tot necessari” aquest nou corredor.
En paral·lel, el Govern també vol reforçar el paper d’Ifercat més enllà de la construcció de la línia 9 del metro de Barcelona. Tot i això, l’executiu no preveu que aquesta empresa pública assumeixi la gestió futura de l’Eix Transversal Ferroviari, sinó que es limiti a desenvolupar els estudis i projectes necessaris per impulsar la infraestructura.
Si es compleixen els terminis previstos, un cop finalitzada l’actualització dels estudis informatius es podrien redactar els projectes constructius entre el 2028 i el 2029, amb l’horitzó de poder licitar i iniciar les obres cap al 2030.
Andrea Salazar / ACN
