La urbanització River Park, situada al Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), té 11 quilòmetres de carrers, cases a mig fer i molts solars abandonats. L’any 2022 un gran incendi va entrar a la urbanització, va obligar a desallotjar 300 persones i va calcinar una trentena de cases. Un precedent que, degut al canvi climàtic, cada cop pot ser més freqüent. De fet, les urbanitzacions amb dèficits urbanístics són un maldecap per als ajuntaments de municipis petits i amb pressupostos reduïts. També és el cas del Bruc, que té una extensió de 47 quilòmetres quadrats -97% de terreny rústic- i tres urbanitzacions, dues de les quals sense recepcionar. Els alcaldables dels dos municipis reclamen «més complicitat» de les administracions superiors.
A Catalunya hi ha gairebé 1.500 urbanitzacions repartides per tot el territori. Moltes d’aquestes es van construir als anys setanta amb poc control urbanístic i, des d’aleshores, arrosseguen problemes estructurals. Només la meitat d’aquest miler i mig d’urbanitzacions han aconseguit adequar-se a les normatives actuals de clavegueram, asfaltat de carrers o canalització d’aigua i, per tant, els ajuntaments les han pogut recepcionar i assumir-ne la gestió. A més, moltes es troben en zones envoltades de bosc, un fet que suposa un perill davant d’un possible incendi forestal.
Precisament això és el que va passar l’estiu de 2022, quan un foc va cremar 1.750 hectàrees del Pont de Vilomara i Rocafort, al Bages. Les flames van arribar fins a la urbanització River Park i van obligar a desallotjar 300 persones i van calcinar totalment una trentena de cases.
El Bruc ha fet els «deures» en matèria de gestió forestal
L’any 1986, un incendi va cremar més de 7.000 hectàrees de bosc al massís de Montserrat. El Bruc, als peus de la muntanya, va ser un dels municipis més afectats. Des de llavors, el poble, de 47 quilòmetres quadrats i amb un 97% de sòl rústic, envoltat de bosc i matollar, és conscient que està exposat al foc i, per això, ha treballat per protegir-se. Les tres urbanitzacions del poble tenen franja de protecció i també el nucli. A més, a banda de les franges, hi ha un tancat de 180 hectàrees on hi pastura un ramat de rucs. Es tracta d’una zona estratègica pels Bombers.
La candidata d’Impulsem el Bruc (ERC), Debora Chiachio, recorda que bona part del terme municipal del Bruc es troba dins del Parc Natural de Montserrat i això els obliga a tenir una «especial cura». «Montserrat no s’entén sense el Bruc i el Bruc sense Montserrat», explica Chiachio, que diu que tant els veïns com els visitants són molt conscients d’aquesta responsabilitat. Amb tot, la candidata creu que cal fer molta feina de «conscienciació» en un moment en què, fins i tot, s’ha hagut d’activar el Pla Alfa en ple hivern. Chiachio diu que una de les seves prioritats és fer front al foc i la sequera i, per això, treballaran per mantenir netes les franges de seguretat i també perquè «tota la xarxa de camins estigui a punt per si hi ha una emergència».
Flexibilitzar les condicions per recepcionar les urbanitzacions i taxes ciutadanes
De la seva banda, el candidat de Junts al Bruc, Rafael Galvan, lamenta les dificultats que tenen els ajuntaments per poder recepcionar les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. Considera que al Bruc caldria fer un estudi socioeconòmic perquè els veïns «tinguin un indicador de quant els tocaria pagar» i també perquè l’Ajuntament pugui buscar subvencions o fer d’intermediari amb entitats financeres. «No volem que ningú hagi de marxar per problemes econòmics», diu. A més, considera que caldria que hi hagués una «flexibilització» de les condicions per recepcionar les urbanitzacions perquè «fins ara s’ha estat molt estricte». «Si hi ha una flexibilització, segurament s’abaixaran els costos. Per exemple, potser no cal fer voreres i es pot fer una plataforma única. O amb les noves tecnologies potser no cal fer servir cablejat», exposa el candidat.
L’actual alcaldessa del municipi, Bàrbara Ortuño (Impulsem el Bruc), que ja no es torna a presentar, posa sobre la taula una mesura que suposaria una corresponsabilitat per part de la ciutadania. Creu que els municipis com el Bruc, que tenen urbanitzacions integrades a dins de la natura, haurien d’implementar una taxa que cobreixi el servei de protecció de la propietat privada en entorns de bosc. Ortuño diu que podria ser una taxa anual «no molt alta» que permetés «garantís el finançament del manteniment anual de les franges de seguretat i això ens permetria tenir-les sempre en les millors condicions possibles».
Nia Escolà / Mar Martí – ACN
