El Govern ha autoritzat realitzar una despesa per un import de 2.157.402,17€, destinat a l’aplicació del conveni de col·laboració amb l’Ajuntament d’Igualada per a subvencionar les obres de reforma de la seu de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. Aquest projecte suposa la rehabilitació de l’antic edifici de la Teneria d’Igualada, situat a la Plaça del Rei, com a nou equipament docent i seu de l’arxiu comarcal.
L’autorització de despeses té un caràcter pluriennal, i estarà distribuït en les anualitats següents: 150.000 euros l’any 2017; 1.457.000 l’any 2018, i 550.402,17 euros l’any 2019.
L’any 1949, l’Ajuntament d’Igualada va cedir un solar de 845 m2, on fins al segle XIX hi havia hagut l’hospital del municipi, per a construir-hi l’Escola Superior Industrial d’Adoberia. El projecte original el van signar els arquitectes Buenaventura Bassegoda i José Antonio Coderch de Senmenat, les obres van arrencar el 1951 i les classes van començar el 1956. Fins l’any 2014, quan l’activitat universitària es va traslladar al nou Campus Universitari del Pla de la Massa, la Teneria va acollir estudis universitaris vinculats a una activitat industrial molt arrelada a la ciutat, com és l’elaboració de pell de qualitat. Des del 2015, gràcies a un arranjament provisional de la planta baixa, la instal·lació acull l’Escola d’Adults de la Generalitat.
El projecte de rehabilitació, elaborat pels Serveis Tècnics de l’Ajuntament d’Igualada amb el suport del departament de Cultura, preveu la reforma integral de l’edifici per a acollir l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, l’Escola d’Adults i, molt probablement, l’Escola Oficial d’Idiomes d’Igualada.
L’Arxiu Comarcal de l’Anoia (ACAN) va ser creat el 1982 gràcies a un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament d’Igualada. L’any 1986 es van inaugurar les actuals instal·lacions de a l’edifici conegut com Casa Valls o Cal Maco, integrant-se a la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. La direcció, coordinació i impuls d’aquest arxiu, com el conjunt de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya, correspon a la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. Des de l’any 1989, la gestió correspon al Consell Comarcal de l’Anoia.
En aquest sentit, l’Arxiu Comarcal de l’Anoia custodia documentació pública i privada de la comarca de l’Anoia i els seus fons més destacats són els de l’Ajuntament d’Igualada, els fons dels departaments de la Generalitat a l’Anoia, els fons notarials i els fons personals i d’empresa. L’arxiu compta amb més de 3.500 metres lineals de documentació (unes 35.000 capses d’arxiu) gestiona un fons d’imatges molt important, amb fotografies des de 1870 fins als nostres dies, tant de temàtica local i comarcal com artística, que es complementa amb una biblioteca i hemeroteca especialitzada en fotografia i cinema.
De la Teneria, malgrat no ser un edifici catalogat pel seu valor patrimonial, se’n mantindrà en bona part l’essència i l’estructura, ja que és considerada una construcció emblemàtica al centre de la ciutat, projectada per dos arquitectes de prestigi. Se’l dotarà d’una nova presència exterior, es recuperarà l’accés per la planta baixa a nivell de la Plaça del Rei, s’hi obrirà un gran pati interior amb entrada superior de llum natural i s’hi faran totes les adequacions relatives a l’accessibilitat.
La seva estructura interior s’adaptarà també als nous usos, amb un gran vestíbul a peu de carrer, la planta baixa i la primera planta destinades a rebre l’Arxiu Comarcal, les plantes segona i tercera dedicades a les necessitats docents de l’Escola d’Adults i l’Escola Oficial d’Idiomes i la quarta planta, a la sota coberta, esdevindrà un nou dipòsit del mateix arxiu. En total, uns 1.800 m2 per al nou Arxiu Comarcal de l’Anoia i uns 1.300 m2 per als usos educatius.
Aquesta millora permetrà, entre altres aspectes, assolir els objectius de l’arxiu comarcal en relació al suport a la resta de municipis de la comarca que no compten, exceptuant casos puntuals, amb un servei d’arxiu i, també, promoure una acció de captació de fons privats que fins aquest moment, per manca d’espai, no s’ha pogut desenvolupar de forma massiva. I, a més, l’arxiu, amb les noves instal·lacions, podrà esdevenir un punt de referència i suport en les polítiques de gestió documental i administració electrònica.
