La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament d’Argençola el Pla director del castell. Aquest monument, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), es troba al capdamunt d’un turó, a una altitud de 768 metres sobre el nivell del mar, al costat de l’església de Sant Llorenç. Des del castell s’observen unes vistes panoràmiques de l’entorn i la seva orografia, territori que forma part dels primers altiplans segarrencs, a mig camí de la carretera d’Igualada a Cervera.
L’objectiu del Pla director, que ha estat dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), és estudiar el monument des de tots els punts de vista per tal de determinar i valorar econòmicament les línies d’actuació per conservar, protegir i recuperar el monument, a fi i efecte de posar de manifest el seu valor històric, cultural, artístic i arquitectònic. La seva finalitat és la de disposar d’un instrument tècnic i econòmic que serveixi de pauta en la programació d’actuacions per fer complir els objectius fixats.
El Pla analitza la situació actual, l’estat de conservació i el funcionament del monument, i avalua la problemàtica general a més d’identificar els dèficits i mancances des dels punts de vista estructural, constructiu, funcional i normatiu. El document també proposa i valora econòmicament les actuacions que es consideren necessàries per tal d’assolir l’objectiu final d’estabilització, recuperació i restauració completa del conjunt, amb unes intervencions que s’han avaluat amb un cost de 836.000 euros. Per últim, el treball també planteja un programa d’usos compatible i adaptat al conjunt i a les necessitats i disponibilitats del municipi.
El castell d’Argençola té l’origen en una construcció defensiva a la zona de frontera entre el món cristià i el musulmà, que durant al segle XI es trobava justament en aquest territori. Les primeres referències documentals del terme d’Argençola són de l’any 1012, amb el castell que presenta estructures d’època medieval, de tipologia militar i residencial.
Tot i que avui en dia té l’aspecte de jaciment arqueològic, en el conjunt s’hi aprecien algunes estructures de maçoneria com el mur de ponent, les restes d’una torre circular o l’existència d’una sala coberta amb volta de pedra que podria tenir la funció de cisterna, que constaten la presència d’una fortificació que deu conservar part de les seves estructures colgades per estrats de terra i d’enderroc.
