La crisi sanitària del coronavirus i les fases de desconfinament deixen encara molt interrogants sobre activitats com la campanya d’excavacions que anualment es duu a terme al jaciment arqueològic de l’Abric Romaní de Capellades. La codirectora de les excavacions, Palmira Saladié, ha explicat que encara s’està decidint com s’organitzaran. «Encara falten molts dies i haurem d’anar analitzant què implica anar canviant de fases cap el desconfinament». «Amb tot, però, en cap moment s’han plantejat deixar d’excavar. El que sí que tenen clar és que l’equip humà serà «més petit», entre deu i catorze persones, i també «més espaiada en el temps». La d’enguany hauria de ser la 37a campanya des que s’excava de manera continuada.
La nova campanya d’excavacions a l’Abric Romaní d’aquest estiu és una incògnita. Amb tot, la codirectora i investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Palmira Saladié, es manté «esperançada» i confia que els arqueòlegs puguin tornar a la feina el mes d’agost. Tanmateix, tenen clar que les condicions no seran les de cada estiu i s’hauran d’adaptar. Per exemple, l’equip d’una trentena o quarantena de persones que cada any hi participa, entre arqueòlegs i estudiants, s’haurà de reduir a un terç o menys.
«Segurament només serem el grup clau de l’IPHES i farem tasques que l’any passat van quedar a mitges», ha explicat Saladié. «Això en el cas que hi puguem anar, perquè Capellades està en una zona crítica de covid-19», ha dit la codirectora. «La campanya només es farà si les autoritats acaben donant permís», ha afegit. «És clar que existeix la possibilitat que finalment no es pugui fer cap excavació, ni a l’agost, ni tant sols al setembre, però de moment no hi hem renunciat», ha explicat Saladié.
La codirectora també veu com una avantatge el fet que aquest any l’accés als treballs del jaciment es planifiquin, ja d’entrada, per a un grup reduït de persones. «Tant per convocar-nos com per desconvocar-nos tot és més fàcil», ha assenyalat. «Si, en canvi, contactem una quinzena d’estudiants perquè vinguin a ajudar-nos i a última hora les autoritats sanitàries decideixen que no s’hi pot anar, desconvocar els voluntaris també serà més complicat», ha afegit. d’altra banda, tenint en compte que la jaciment és gran, si hi participen poques persones, això els dona «moltes opcions per a treballar en cas que sigui necessària la distància social».
Un dels punts que més preocupa és la logística. Fins ara, els investigadors i els estudiants s’allotjaven a l’escola de Capellades, «una cosa que probablement serà inviable aquest any». La majoria dels investigadors de l’IPHES són de la zona de Tarragona i s’estan plantejant anar i tornar cada dia que tinguin activitat.
Els treballs al jaciment
L’estiu passat, per segon any consecutiu, els treballs es van centrar en destapar el nivell R – a onze metre de profunditat-, on hi vivien els neandertals de fa 60.000 anys. Les troballes que van fer els arqueòlegs van destacar per un volum important d’empremtes de diversos vegetals, entre ells la fusta. Aquest tipus de descobriments es donen perquè encara que el contingut vegetal s’hagi desintegrat, es conserva la seva empremta en forma de negatiu.
Per aquest 2020, Saladié preveu acabar de destapar el nivell en què es va treballar l’any passat. «Són tasques molt diferents i feines molt concretes que una desena o dotzena de persones pot fer al llarg del mes d’agost», ha explicat. «Així podríem deixar el nivell preparat perquè l’any següent ens hi puguem posar de ple amb més arqueòlegs», ha assenyalat.
La museïtzació del jaciment
El projecte de construir un museu sobre l’Abric Romaní i els neandertals que completaria el Parc Prehistòric de Capellades ve de lluny. En aquest sentit, Palmira Saladié ha explicat que s’estava començant a treballar en la primera part de la museïtzació de la cinglera perquè es pogués obrir a la visita a partir del setembre. «Ja hi havia pressupost, ho teníem tot de cara per començar a treballar, però ara està tot parat», ha lamentat. «Esperem que no s’aturi del tot, i que només sigui una qüestió de mesos de retràs», ha dit esperançada.
El 2019 es van complir 110 anys del descobriment del jaciment
L’Abric Romaní és un important jaciment neandertal on fins el moment s’han excavat en la seva totalitat 16 nivells arqueològics en una extensió de 300 m2. S’han documentat diferents tipus d’ocupacions que indiquen que es tractava de societats molt mòbils, i amb estructures socials complexes en les quals el repartiment dels aliments que aconseguien era clau. La base de la caça eren els animals unglats com els cérvols, els cavalls, urs, i rinoceronts. Les eines eren elaborades principalment amb sílex i calcària i, probablement, amb fusta.
Any rere any, l’equip d’arqueòlegs de l’IPHES amb el seu equip de col·laboradors es va submergint més en el jaciment del paleolític i, per tant, remuntant-se encara més en el temps. Després d’anys centrats al nivell Q –on vivien els neandertals 40.000 anys enrere-, el 2018 van començar les tasques al R, és a dir, a la zona habitada fa 60.000 anys. En paral·lel, s’està treballant en un segon jaciment més modern del mateix Abric Romaní, on les restes es remunten a entre 14.000 i 20.000 anys enrere.
Laura Busquets / ACN
