L’arqueòleg Eudald Carbonell porta 35 anys dirigint cada estiu les excavacions al jaciment de l’Abric Romaní de Capellades, una de les seves parades en una intensa activitat per descobrir el nostre passat amb l’objectiu que ajudi ser útil pel futur de l’espècie. Al subsòl de l’Anoia busquen el rastre que hi van deixar els neandertals fa 60.000 anys.
Què pensarà de nosaltres qui estigui al seu lloc d’aquí a 60.000 anys?
Probablement vindran a la terra els nostres descendents des d’altres planetes per investigar les ocupacions humanes. La terra serà un gran jaciment arqueològic per entendre com evoluciona la intel·ligència en un planeta, per saber com va sorgir i també com segurament va desaparèixer.
Què ens haurà passat?
Probablement ja no hi hagi vida al planeta, ens l’haurem carregat. I no ho penso només jo, ho pensem tots els evolucionistes.
No hi ha cap lliçó d’espècies desaparegudes que ens pugui ajudar a evitar-ho?
No. Les civilitzacions sempre acaben tenint el mateix procés històric, totes acaben col·lapsant i les espècies acaben extingint-se.
També nosaltres…
Probablement no ens extingirem, perquè ens hibridarem. Als propers segles al planeta hi haurà diverses espècies, humanes o post-humanes, ciborgs, gent que haurà mutat biològicament, seran híbrids de molts tipus i això serà molt interessant perquè apareixeran moltes consciències diferents. Tot i així, com que tenen la filosofia humana acabaran destruint-se.
La consciència crítica d’espècie que vostè defensa és la solució?
És un fenomen importantíssim que ja està emergint. Jo ho explico amb una metàfora: estem tots en una vall i al final hi ha un túnel, un col d’ampolla. Quan ve l’apocalipsi tothom corre i a l’altra banda del túnel hi ha una cinglera i la gent crida quan cau. Però els que encara no han passat pensen que criden perquè ja s’han salvat. Fins que a l’entrada queda menys gent i poden parar. Llavors se n’adonen que criden perquè cauen per un precipici. Aquest petit grup de gent que quedi serà el que porti la consciència a l’espècie humana.
A més de les Capellades co-dirigeix les excavacions d’Atapuerca, aquest any amb una fita…
És un fenomen de tipus històric per l’evolució. Per primera vegada en molt poques hectàrees tenim tots els homínids que han viscut a Europa, un milió i mig d’anys d’evolució. Personalment em sento molt orgullós.
Si pogués tornar enrere faria el mateix?
Probablement em dedicaria a alguna de les branques de la ciència, perquè hi ha gent que tenim un impuls científic i ens agrada conèixer i pensar. Però estic segur que això mateix no.
A quatre anys per jubilar-se li queda algun somni per complir?
El que vull és poder-me dedicar a pensar i passar del com són les coses al perquè. Vull començar a reflexionar sobre una teoria social de l’evolució. Tinc la perspectiva de completar la teoria de l’evolució biològica de Darwin.
Té una primera hipòtesi?
Els animals som socials, i en el cas dels homínids està a la nostra naturalesa. Per tant, la selecció cultural és la filla de la selecció natural. Per l’evolució social hem de veure com són els mecanismes expliquen i que intervenen en la selecció natural.
