Les entitats Kaiko Ambiental, l’Observatori DESCA, l’Eixida i Azimut 360 han presentat aquest dijous a Igualada un informe sobre la implementació de l’energia eòlica a Catalunya. Denuncien que el negoci de l’eòlica «no beneficia» la població local, ja que els municipis amb prou feines obtenen el 3% dels beneficis derivats de l’activitat de les promotores. Aquesta és una de les dades que es desprèn del ‘Monogràfic socioambiental i jurídic de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya’, una guia que fa un repàs de les «males pràctiques» de les promotores i apunta mesures que podrien ajudar els municipis a negociar el repartiment de forma més justa.
El document és fruit d’un treball de recerca de les quatre entitats on s’han estudiat els casos de cinc municipis catalans repartits en les tres comarques on el desplegament eòlic ha estat més intens fins ara. Es tracta de l’Anoia -Calonge de Segarra i Pujalt-, Baix Ebre -El Perelló-, i la Terra Alta -Batea i Bot-. De les localitats estudiades, la que ha obtingut més beneficis és el Perelló, on l’empresa Entrevent S.A té una central de 54 aerogeneradors i el 2022 va obtenir un benefici net de 2,26 MEUR. El consistori, per la seva part, va obtenir 196.782 euros, un 8,6% del total.
Per altra banda, a Calonge de Segarra, l’empresa Parc Eòlic Alta Anoia S.L hi té instal·lats 4 aerogeneradors i el 2022 va obtenir un benefici net de 1,96 MEUR. El consistori, però, només va obtenir un 1,5% dels beneficis. El mateix document apunta que la mitjana d’ingressos recaptats pels cinc ajuntaments és de 162.450 euros, mentre que la mitjana del benefici net de les empreses analitzades és de 4,9 MEUR.
Les principals fonts d’ingressos dels ajuntaments vinculades a l’activitat eòlica es reflecteixen en els impostos del BICE, l’IAE i els cànons signats entre empresa i municipi. De fet, asseguren, en els casos de Pujalt i Calonge de Segarra l’empresa no paga cap cànon, només contribueix als ingressos municipals mitjançant el pagament obligatori dels impostos IAE i BICE. D’altra banda, l’informe també constata que en aquests municipis no s’ha percebut un impacte laboral ni demogràfic destacable arran de la construcció de les instal·lacions eòliques.
Pilar Rodríguez, jurista de l’entitat Kaiko, ha explicat un els problemes que més han detectat és que els ajuntaments no tenen accés a les dades econòmiques de les empreses. Això, assegura, és un problema a l’hora de negociar un cànon o una compensació econòmica per a l’activitat. «Estan negociant a cegues», lamenta. En aquest sentit, ha recordat que no és obligatori fixar cap cànon i que hi ha ajuntaments que en tenen i d’altres no. Davant aquest fet, ha decidit incloure un document amb annexos econòmics per facilitar aquest tipus d’informació.
Rodríguez, d’altra banda, ha apuntat que, «contràriament a la idea generalitzada que s’ha volgut escampar», no han trobat cap col·lectiu ni entitat que s’oposi a les energies renovables sinó «al model que s’ha implantat». També ha explicat que en les tres comarques on s’ha fet l’estudi han detectat una «autopercepció de greuge comparatiu amb la resta de Catalunya.
Malgrat això, la recerca també proposa bones estratègies per accelerar la implementació de l’energia eòlica de forma «més justa i democràtica» al país. Alguns exemples d’això inclouen centrals eòliques que col·laboren amb actors socials i institucionals locals, parcs eòlics que tenen un especial interès en la protecció de la biofauna, o zones a on hi ha compatibilitat entre activitats agrícoles i la instal·lació d’aerogeneradors.
Una seixantena de parcs eòlics en tràmit
Ariadna Rigau, jurista de l’Observatori DESCA, ha explicat que en aquests moments, segons el visor ambienta de la Generalitat, hi ha una seixantena de parcs eòlics en tramitació i «segueixen situant-se a les mateixes comarques on fins ara s’han implantat les renovables». Rigau explica que això es deu, en part, al fet que encara no hi ha un Pla Territorial aprovat (el conegut com a PLATER) que «pugui fer un balanç territorial i una distribució equitativa de l’energia eòlica». La jurista ha explicat que aquest pla porta un any i sis mesos en consulta pública i no se sap quan s’acabarà aprovant.
Les entitats també han recordat que Catalunya encara és una de les regions on la instal·lació de noves centrals eòliques «avancen més lentament». De fet, han explicat que a dia d’avui la potencia de l’energia eòlica total instal·lada és de 1.376 MW i es troba «força lluny» dels 5.000 MW establerts com a objectiu per d’aquí a sis anys, el 2030.
Mar Martí / ACN
