La pianista igualadina Josefina Rigolfas serà homenatjada el proper dissabte, 31 de gener, a les 21h, al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada. La seva neboda, la pianista i compositora Clara Peya Rigolfas, li ha dedicat el seu disc esPIral. En aquest projecte també hi participen Vic Moliner al contrabaix i la producció, Pau Figueres a les guitarres, Didak Fernández a la percussió i bateria, amb les veus de Ferran Savall (hivern), Judit Neddermann (primavera), Rusó Sala (estiu) i Alessio Arena (tardor). Una experiència que viuen d’una manera molt il·lusionada. Les entrades es poden comprar de dimarts a divendres, de 19 a 21h, i dissabte d’11 a 14h, al Punt d’Informació Cultural i Turística (c/ Garcia Fossas, 2). També des de dues hores abans del concert a la taquilla del teatre i a www.ticketea.com. Les entrades costen 8 i 10 euros, amb descomptes per a diversos col·lectius

Una compositora polifacètica

Clara Peya toca el piano des que tenia 3 anys. En aquella època anomenava “PI” a la seva tieta Josefina i és per això, i per homenatjar-la, que manté la grafia en el títol del disc. Després d’acabar la carrera de piano clàssic a l’ESMUC i de passar una petita temporada a Rússia, Clara Peya va decidir obrir horitzons i cursar els estudis superiors de música moderna i jazz al Taller de Músics. Ara acaba de treure el seu cinquè disc esPIral, un pas per les quatre estacions de l’any. És cofundadora de l’Era de les Impuxibles, una companyia de dansa-teatre i música en directe, amb la que ja ha estrenat tres espectacles que han fet temporada a Barcelona i que estrenarà el seu quart projecte, Limbo, el 5 de febrer al Teatre Gaudí. A més, és compositora de diverses músiques per a espectacles de teatre i teatre musical i dansa com Clownic del Tricicle, Best of you de La Intrusa Danza, Musicofília de Marc Angelet o Rudo de Manolo Alcántara. Ha estat segona directora musical de La nit de Sant Joan de Dagoll Dagom i ha participat en discos d’artistes com Elena Gadel, Alessio Arena, Pulpopop, El Niño de la Hipoteca o Los Seis Días. També ha intervingut com a pianista en la pel·lícula de Cesc Gay Ficció. Actualment està treballant en diversos projectes com l’Òpera de butxaca. A banda dels cantants que l’acompanyen en aquest disc, han posat veu al seu treball Sílvia Pérez Cruz, Vicky Peña, Nina o Nèvoa.

Un sentit homenatge

El dia 3 de març farà un any que ens deixava la pianista i professora de música Josefina Rigolfas. La seva neboda, Clara Peya, li ret un homenatge amb un disc i aquestes paraules: “aquesta idea va néixer un dia de primavera. L’última primavera que tu veuries, que tu viuries. Això, llavors, jo no ho sabia i tampoc que tindria la necessitat de dedicar-te aquest any i aquesta música. Aquest disc és un viatge circular, sense principi ni fi, una esPIral que ens modifica mentre fa el mateix recorregut de sempre. Experiències que es repeteixen i que, cada any, es manifesten més profundes. Un dibuix per les quatre estacions i com lentament es van
transformant l’una en l’altra. És curiós, recordo tant els teus sons. La cullereta remenant el cafè amb èmfasi, la teva veu Lucky Strike, les sandàlies de l’estiu passadís amunt i avall i sobretot, el teu so acariciant el piano. Els revisc, els somio i els escolto en el silenci perquè em fa massa por que la memòria tingui la mala idea d’oblidar-te a poc a poc”.

El disc que presentarà cavalca entre el jazz i la música de cambra. Es pot afirmar que esPIral és un disc sense principi ni fi. Un cercle que es pot abordar des de qualsevol punt i sempre segueix una direcció. Després de la primavera ve l’estiu. Això és així cada any. El que canvia és la manera de percebre o de viure. esPIral es passeja per les quatre estacions de l’any d’una manera cíclica, sense pauses ni sotracs, perquè el temps passa equidistant i, amb ell, la perspectiva s’accelera o s’eternitza El que és segur que després de la tardor entra l’hivern, i així successivament, i aquesta roda és irrefrenable, imparable. D’aquesta manera l’home s’enfronta a una experiència musical que s’ha d’escoltar de principi a fi i entendre que el final és el principi i que mai s’acaba. Aquests minuts de música es poden iniciar en qualsevol part i acabarien en el moment en que la música arriba al punt de partida entenent que ni el començament és principi ni que el final és la fi. Un disc circular es guia a través del fred i l’enyor, de la vitalitat i l’impuls, dels anhels i la paciència i de la necessitat i la boira. Aquest viatge cíclic consta de quatre poemes. Un poema per cada estació, un poeta per cada estació, una veu per cada estació. D’aquesta manera, proposa enfrontar-se a la personalitat de quatre visions, quatre sensacions, quatre colors guiats per el so d’un piano.