El fet que visquem en una societat canviant sembla que hauria d’anar lligat també a una transformació de l’educació, però el cert és que els canvis en la societat tenen lloc cada cop a un ritme més accelerat i, aquesta transformació que es reclama a l’escola és el gran repte al que molts docents ens enfrontem. Per això, el sistema educatiu es veu obligat a allunyar-se de les metodologies més tradicionals per fer front a les demandes de la societat d’avui.

Segurament, si ens posem a recordar la nostra etapa escolar, la gran majoria de nosaltres estarem d’acord en que hem format part d’una escola caracteritzada per la competitivitat, l’obediència i la importància dels resultats (quantitatius) envers el procés, la llibertat i el respecte als infants. Recordarem també una escola selectiva i estructurada per grups quant més homogenis millor, en una distribució de les aules, composada per fileres de taules i cadires estàtiques dirigides cap al docent. Aquest sistema es centrava en recitar el temari que l’alumnat havia de memoritzar per passar una prova final. Aquest model que recordem del nostre passat, on la comprensió i la reflexió era escassa, encara segueix vigent en l’actualitat. Per tant, encara trobem alguns centres amb un model educatiu que superposa l’aprenentatge memorístic per sobre de l’aprenentatge significatiu i emocional sense donar resposta a les necessitats dels infants, reduint la seva autonomia i iniciativa personal i donant lloc al foment de la competitivitat.

Molts centres educatius ja fa temps que ens movem fent canvis organitzatius, metodològics i materials a les aules, que permeten fomentar la curiositat, la creativitat, el treball cooperatiu, el respecte per la diversitat, la flexibilitat per adaptar-se a les exigències d’un món canviant i l’esperit crític en els infants. Però també és ben cert que tot canvi té al darrere moltes hores de documentació, recerca, debat, inquietuds, reflexió… Posar en marxa noves pràctiques educatives no és fàcil, però ens permet evolucionar cap a un aprenentatge més globalitzat i significatiu.

Així doncs, veiem la necessitat de crear estratègies que permetin a tots els infants ser competents davant les demandes que presenta la societat actual, capaç de generar diàriament gran quantitat d’informació. A partir d’aquí sorgeixen els Espais d’Aprenentatge, amb la finalitat de proporcionar als infants una educació activa, oberta i flexible la qual és capaç de respectar els seus interessos i el seu procés evolutiu.

Espais d’Aprenentatge: noves metes educatives

L’arribada dels Espais d’Aprenentatge ha suposat una transformació pedagògica significativa dins el sistema educatiu actual, ja que tenen com a finalitat fer front a les noves demandes de la realitat que ens envolta, atenent sempre a les necessitats de l’infant.

En el moment actual d’efervescència d’un canvi d’escola a Catalunya, en aquesta situació de pas d’un sistema transmissor a una escola basada en l’adquisició de competències, com escola hem fet un pas en la reorganització dels espais i els temps escolars. Es tracta d’aprendre a viure junts coneixent millor els altres, crear projectes comuns, que fomentin la capacitat de creació, d’iniciativa pròpia i la flexibilitat davant noves situacions, que fomentin una seguretat emocional com a protecció de situacions canviants. Tot aquest seguit de metes les assumeixen els Espais d’Aprenentatge, els quals vetllaran per l’educació humana i la felicitat dels infants.

El treball mitjançant els Espais d’aprenentatge consisteix, bàsicament, en una manera diferent d’organitzar els alumnes, l’espai i els materials per tal de propiciar i construir un lloc d’aprenentatge que sorgeix espontàniament.

Però, quin paper hi juga cadascú?

L’alumne construeix el seu propi aprenentatge. Investiga, prova, assaja, modifica, construeix, destrueix, parla, raona, explica, inventa…

L’educador fa de guia, d’organitzador i de mediador facilitant el procés d’aprenentatge.

L’acció es basa en l’elecció lliure de les propostes o jocs com a principals recursos didàctics i d’aprenentatge, amb la possibilitat de barrejar alumnes de diferents edats.

A l’Escola Mowgli, ja fa tres cursos escolars que vam iniciar aquest repte de treballar per espais. Vam començar a implantar aquesta metodologia a l’Etapa d’Educació Infantil i actualment tots els nens i nenes de primària ja estan immersos en aquest tipus de treball.

Tots els espais són rics en activitats, vivències i reptes on els infants lliurement escullen les opcions que més necessiten.

Des de la nostra experiència hem vist que són molts els avantatges i beneficis de treballar per espais:
Fomenten el treball col·lectiu, l’ajuda mútua i l’interrelació entre infants de diferents edats.
Afavoreixen l’autonomia del nen respecte l’adult.
Desperten la curiositat i la motivació de l’alumne.
Potencien el diàleg, l’escolta i la comunicació.

Aquesta organització ens ha permès dissenyar i organitzar diferents entorns d’aprenentatge que recullen els aspectes bàsics de les àrees del currículum d’infantil i primària. Espais motivadors que aniran evolucionant al llarg del curs adaptant-se a les necessitats i demandes que vagin sorgint.

Des de l’Escola Mowgli apostem per metodologies que millorin els processos d’ensenyament-aprenentatge centrades en els infants i que posin l’accent en el treball per competències. Considerem que és essencial gaudir del que es fa perquè es produeixi aprenentatge i quina millor manera que fer-ho a través del joc. Tal i com diu Francesco Tonucci: “Tots els aprenentatge més importants de la vida es fan jugant”.

Albert Dalmau, Cristina Castelltort i Alba Bautista, Mestres de l’Escola Mowgli