El passat 12 de desembre, l’Escola de l’Ateneu va gaudir d’una experiència molt especial. Els infants de 2 a 5 anys van convidar a llurs avis i àvies a la preestrena de l’actuació de Nadal. El Teatre de l’Ateneu es va ompli d’avis i àvies contents de veure els néts a dalt l’escenari.

Van poder escoltar la narració del conte «El petit avet», tot mirant com dansaven les Formiguetes, els Conillets, els Ocells i els Lleons. Tot seguit un representant de cada classe va recitar la dècima de Nadal.

Van convidar als avis i a les àvies a entrar a l’Escola, un espai, on per a ells és casa seva, per ensenya’ls-hi les aules, les activitats, els dibuixos, els amics que tenen… i vam compartir una estona plegats al pati.

Des de l’escola igualadina reivindiquen que el paper dels avis a les famílies d’avui és fonamental. Fan una tasca de suport als pares sovint poc valorada. Els mestres els veuen a l’Escola per recollir o portar els infants, s’encarreguen d’emportar-se’ls a dinar a casa seva, els acullen quan els pares tenen una reunió, quan ha sortit un imprevist, quan des de l’Escola truquen perquè l’infant està malalt,…

Avui educar un infant és una tasca complexa que necessita de tota la comunitat; dels pares, dels mestres i de l’Escola, amb qui compartim el Projecte Educatiu, però també dels avis i de tota la família.

Els avis són les arrels dels nostres infants, són el fonament que no es veu però manté estable i dret l’edifici. Sovint ells disposen de temps per cuidar-los, per escoltar, per compartir jocs, temps per compartir amb ells , … temps que de vegades els pares no tenen. Un temps i un espai diferent, no pas millor que els que ocupen pares i mares.

Des de l’Escola de l’Ateneu volien donar les gràcies a tots els avis i àvies dels nostres infants, perquè per a ells són importants. Sovint són part de les nostres converses a l’aula i els coneixen a través de les seves paraules : “ L’avi Pep m’ha explicat que …; la iaia Maria m’ha llegit un conte; amb la iaia Mercè hem fet galetes…,, hem anat d’excursió al bosc amb els avis i hem trobat un bolet que…. l’avi està malalt…, avui vindrà a buscar-me la iaia Lola i em quedaré a dormir a casa seva..”. Aquests són fragments de converses dels nostres infants a les aules d’educació infantil. Els avis són presents a les nostres aules .

“Està clar que hi ha moltes maneres de fer d’àvia i d’avi: mimar a temps complet, a estones, ocasionalment, des de la proximitat o excepcionalment, però, en tots els casos, aquesta relació té una peculiaritat especial. La perspectiva vital els porta a actuar i veure la vida de manera molt diferent i, per això, les urgències són unes altres i la serenitat que dóna la trajectòria viscuda i la perspectiva del futur porta a no haver d’assumir aquestes responsabilitats parentals i a voler sintonitzar amb la mirada infantil que tot just es desperta.” Maria Jesús Comelles