Esquerra Republicana ha estat el partit més votat en aquestes eleccions municipals al partit judicial d’Igualada, que inclou la majoria de municipis de l’Anoia.
A banda dels resultats a cada municipi, aquesta victòria global determina quin partit polític es queda la plaça de diputat provincial que correspon a la comarca. En els dos mandats anteriors CiU havia estat la força més votada, el que va donar accés a Marc Castells a la Diputació de Barcelona, ens que ha acabat presidint en el darrer any. El nou diputat anoienc serà designat per ERC, una força ben situada per governar a la Diputació.
El PSC i ERC han empatat a la Diputació de Barcelona amb 16 diputats cadascun. Els socialistes van aconseguir-ne 10 fa quatre anys i els republicans, 11. Junts per Catalunya perd la meitat de representants que tenia CiU i es queda amb 7, baixant de la primera a la tercera posició. En quarta posició continua En Comú Guanyem, però perd dos diputats i es queda amb cinc. Per darrere hi ha Cs amb 4, que en suma un, i el PP, que en perd un i es queda amb 2. Entra Tot per Terrassa amb un representant. La CUP, que en tenia tres, queda fora del ple de la Diputació, que en total té 51 diputats.
Al partit judicial de Barcelona, PSC, ERC i ECG obtenen 4 diputats, mentre que JxCat, PP i Cs en sumen 2. Al de l’Hospitalet de Llobregat ha guanyat el PSC amb 3 diputats, mentre que ECG, Cs i ERC en sumen un. Al partit judicial de Sabadell, el PSC obté 2 diputats, mentre que republicans i Cs aconsegueixen un. Els quatre diputats de Terrassa se’ls reparteixen els socialistes, Junts per Catalunya, ERC i TxT. Granollers i Sant Feliu de Llobregat tindran 2 diputats del PSC i 1 d’ERC.
A Mataró, els republicans obtenen 2 diputats i el PSC 1. A Manresa, a Arenys de Mar i a Vic es reparteixen els diputats Junts per Catalunya i ERC. Pel que fa als partits judicials amb diputats únics, ERC obté el de Berga a més del d’Igualada; JxCat el de Vilafranca del Penedès, i el PSC el de Vilanova i la Geltrú.
La Diputació de Barcelona té 51 diputats, que també són regidors o alcaldes. De fet, la composició la determinen els resultats municipals. Una vegada constituïts tots els ajuntaments, la junta electoral de zona elabora una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut algun regidor a cada partit judicial. La junta procedeix a distribuir els llocs de diputats que corresponguin a cada partit d’acord amb els vots obtinguts i aplicant-hi el sistema d’Hondt.
Cal tenir en compte que el procés constitutiu de les diputacions s’inicia quan s’han resolt prèviament tots els recursos contenciosos electorals que s’hagin interposat per les municipals.
Les diputacions es reuneixen en sessió constitutiva presidida per una mesa d’edat, integrada pel diputat de major i menor edat per escollir el president, que ha d’obtenir una majoria absoluta, en la primera votació, o majoria simple, en la segona. El candidat pot ser qualsevol dels diputats provincials.
Tot i que la data de constitució de la Diputació depèn de quan s’hagin constituït tots els ajuntaments, es preveu que el ple se celebri al mes de juliol.
