Després de la presentació de les ordenances fiscals pel 2017 a Igualada, amb un pacte inèdit entre CiU, Socialistes d’Igualada i PP, els altres grups del consistori han donar a conèixer les seves propostes. ERC, CUP i Decidim Igualada han expressat el seu malestar perquè, tot i que li havien fet arribar a principis de mes un conjunt de mesures que perseguien la progressivitat fiscal a la regidora Montserrat Duch, el dia en el que havien de rebre una resposta per part del govern van descobrir el nou pacte. Se senten dolguts perquè havien exposat les mesures proposant calendaris per a l’aplicació més enllà de l’any vinent.

A la pràctica, una polarització al consistori que la regidora de la CUP, Eva Pedraza, assegura que “no és la nostra intenció”, perquè “hem intentat consensuar amb el govern”. La negativa del govern a negociar amb aquests grups era pel fet que negociaven junts i per l’enfrontament per les formes en la gestió del manifest en defensa de l’Oficina Liquidadora. Pel regidor de la CUP, Albert Mateu, “és un joc d’efecte per desviar l’atenció sobre unes ordenances pràcticament sense novetats” i rebat a l’alcalde l’argument del clima de confiança “quan la resposta va ser una trucada de la regidora a Josep Maria Palau per desconvocar la reunió”.

Fiscalitat progressiva

Els tres grups van començar a treballar en aquesta proposta d’ordenances a principis d’any, i la línia bàsica és “demostrar que hi ha una alternativa de fiscalitat més justa per Igualada”, segons el portaveu d’ERC, Josep Maria Palau.

Des de Decidim Igualada, Dario Castañé considera que es tracta d’una ciutat “necessitada de tarificació progressiva” i que “cal que els serveis públics siguin accessibles per a tothom”. D’entrada, proposaven aquestes mesures per a les escoles bressol i pels serveis d’atenció a la dependència, tot i que Castañé defensava que el model s’havia d’acabar aplicant a tots els serveis.

Entre les mesures que defensen ERC, CUP i Decidim hi ha la congelació de la càrrega impositiva als veïns d’Igualada, una de les més elevades de ciutats de tamany similar. Els grups volen canviar també les bases de les ajudes per al pagament de l’IBI, donat que “no té sentit fer servir criteris d’edat com es fa ara”. També es proposa incrementar l’IBI urbà fins al tipus màxim de l’1,3% als immobles no residencials de major valor de la ciutat. En la mateixa línia hi ha incloure les grans superfícies comercials en una zonificació d’impost d’activitat econòmica (IAE) de màxima tributació. Una altra de les propostes és la creació d’una taxa sobre el servei de clavegueram i la modificació de la taxa d’escombraries en funció dels nivells de reciclatge de cada activitat empresarial.