Fa prop de dues dècades que es parla de projectes d’auditoris a Igualada. El govern de Marc Castells en va parlar per primer cop el 2017 i el govern de Jordi Aymamí havia plantejat el 2007 un projecte d’auditori que, conjuntament amb les escoles artístiques de la ciutat, s’havia d’ubicar en una gran illa cultural al voltant de l’Escorxador.
Durant la finalització de la Capitalitat de la Cultura Catalana, el 2022, més de 35 entitats i associacions culturals van signar un comunicat conjunt en què ja feien palesa la necessitat d’un auditori a la ciutat. En aquest comunicat ja demanaven la construcció d’un auditori, i asseguraven que “Igualada es mereix i li cal un auditori amb sales per diferents capacitats i aforament, un espai públic que permeti la presència de propostes culturals i artístiques actualment fora del nostre abast.”
El passat 23 de novembre, durant la interpretació de l’Oratori Mil Anys a la Basílica de Santa Maria, alguns membres del cor van mostrar una pancarta amb el text “Auditori, on ets?” aixecada des de l’escenari. Així mateix, diverses corals i altres agrupacions musicals durant els seus concerts de desembre s’han afegit a la crítica i han mostrat també la pancarta o han fet menció de la problemàtica.
Darrere de la proclama “Auditori, on ets?”, les entitats culturals de la ciutat demanen la creació d’un equipament escenicomusical on es pugui gaudir d’una programació cultural i artística durant tot l’any, i que l’auditori “no sigui una construcció faraònica buida de contingut, i ha d’anar acompanyat d’un projecte cultural, un projecte com a equipament que permeti omplir i ampliar la realitat artística i musical de la ciutat durant tot l’any de forma estable”, i espolsen la responsabilitat de mantenir la proposta cultural activa que, asseguren, “depèn del teixit associatiu igualadí”.
Consideren que l’espai ha de servir perquè les entitats culturals, així com altres ens artístics, puguin assajar i fer la seva activitat adequadament. A més, creuen que “l’equipament ha d’anar molt més enllà d’un escenari”, i sigui un espai que permeti alleugerir la demanda del Teatre Municipal de l’Ateneu, que ara mateix no dona l’abast, i que sigui “adequat a la diversitat de propostes culturals que pot acollir la ciutat”.
Fa molts anys que s’especula amb la construcció d’un auditori; la seva concepció sempre ha estat en disputa i en promeses electorals. Critiquen que a cada promesa en variï la ubicació, l’objectiu i la finalitat. Les entitats demanen concreció sobre el projecte i terminis reals, que aquest equipament resolgui totes les mancances de la ciutat per a poder tenir tots els nínxols artístics coberts, com per exemple, la recuperació d’una escola de dansa pública de la ciutat, després que l’Escola de Dansa del Consell Comarcal fos clausurada.
