Dimecres ens va deixar el mític Antoni Ramallets, porter del FC. Barcelona a la dècada dels cinquanta i seixanta. Recordat per pertànyer a l’equip de les cinc copes, l’Antoni deixaria la porteria blaugrana a 1966. Sent el seu successor altre mític porter «Sadurní».

Després de deixar el futbol professional, els seus vincles amb la comarca de l’Anoia anirien creixent en la seva nova faceta professional.

L’Antoni començaria a treballar com a comercial en una immobiliària de Piera amb un contractista molt conegut a la comarca, i que va ser el promotor més important en la venda de parcel·les les quals van donar pas a la innombrable quantitat d’urbanitzacions del municipi de Piera. El seu company de treball era el Sr Álvarez, una persona que durant molts anys va tenir fixada la seva residència a Vallbona d’Anoia.

Gràcies al Sr Álvarez, vaig tenir l’honor i la satisfacció de conèixer personalment a l’Antoni Ramallets. Al Sr Álvarez i a l’Antoni era habitual trobar-los dinant al restaurant La Cantina de Piera.

L’Antoni era una persona que sempre estava disposada a col·laborar amb totes les peticions li arribaven. Per això, no va tenir problema a assistir a un partit homenatge a Vallbona.
Després de la desaparició de qui va ser president del CF. Vallbona, Esteve Martí Paulet, que fou president del club futbol Vallbona durant gairebé tres dècades, el club decidiria fer un partit homenatge. Entre els convidats a l’acte, es trobava l’Antoni Ramallets, així com el jugador Alejo Índies, en aquell temps jugador de primera divisió que jugava al Reial Club Celta de Vigo. Alejo, tampoc dubtaria a acompanyar-nos en aquest homenatge. Seria llavors quan m’adonaria de la senzillesa i la humilitat de l’Antoni Ramallets.

Home de club, li recordo en el seu treball del dia a dia, en l’agrupació de veterans del Barça, sempre amb el seu company i amic Sr Palau, jugador del Barça en èpoques passades que tenia els seus orígens en el poble de La Llacuna.

Un cop va deixar la seva activitat professional com a comercial immobiliari marxaria a Sant Joan de Mediona, on la seva filla regentava un establiment de restauració. Allà passaria els últims anys de la seva vida.

Era una persona molt respectada i que es feia estimar, per això els seus conveïns de Mediona li van fer una escultura, un bust que està col·locat a la placeta que hi ha a la zona esportiva municipal d’aquest municipi, la qual també porta el seu nom.

El seu delicat estat de salut va fer que en dates passades, el president del FC. Barcelona i diversos dels seus directius es desplacessin a Mediona per homenatjar-lo.

Dimecres es va instal·lar la capella ardent al tanatori de Vilafranca del Penedès i aquest dijous es celebra el funeral i posterior enterrament, al cementiri de Mediona.