Com es fixen els sous?
Les retribucions dels alcaldes inclouen tant el salari pròpiament dit com el que cobren en concepte d’assistència a reunions. En canvi, se n’exclou les compensacions per dietes de viatge, per exemple.
Els salaris, però, no són iguals per a tots els municipis i venen condicionats pel nombre d’habitants de cada ciutat. Es tracta d’una regulació estatal recollida a la Llei de Bases del Règim Local (LBRL), del 1985, tot i que l’apartat sobre els topalls de les retribucions es va modificar amb la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) el 2013.
D’acord amb la llei, són els pressupostos generals de l’Estat els que han de fixar cada any el límit màxim total que poden cobrar els alcaldes i regidors. Segons els últims pressupostos, del 2023, els membres d’ajuntaments de més de 500.000 habitants poden cobrar, com a màxim, 116.160 euros. Els segueixen els de 300.001 a 500.000 habitants, amb un salari màxim de 104.544 euros; els de 150.001 a 300.000, amb 92.928 euros; els de 75.001 a 150.000, amb un sou de 87.120 euros; i els de 50.001 a 75.000, amb una retribució de 75.504 euros.
Pel que fa a municipis més petits, els alcaldes i regidors de ciutats de 20.001 a 50.000 habitants tenen el topall fixat en els 63.888 euros, mentre que als municipis de 10.001 a 20.000 el límit és de 58.080 euros. En els pobles de 5.001 a 10.000 habitants, els alcaldes tenen un salari màxim de 52.272 euros, i en els de 1.000 a 5.000 és de 46.464 euros. Als municipis de menys de 1.000 habitants el sou dependrà de la seva retribució -que mai serà exclusiva- i el topall oscil·larà dels 34.848 euros als 17.424 euros.
Tipus de dedicació
Un altre dels factors que influeix en les retribucions dels alcaldes és el tipus de dedicació que tenen al seu ajuntament. Així, la dedicació d’un batlle pot ser exclusiva i, per tant, rebrà una retribució completa durant tot l’any. En aquest cas, serà incompatible rebre aquest sou i el de qualsevol altra administració pública.
Una segona opció és que el règim sigui «sense dedicació». En aquest cas no vol dir que no hi hagi activitat, sinó que no es rep cap mena de retribució per l’exercici d’alcalde.
Per últim, existeix la possibilitat que la dedicació sigui parcial. En aquesta categoria s’hi inclou els alcaldes que o bé s’han dedicat a temps parcial a la batllia durant tot l’any, o bé durant l’any han canviat el tipus de dedicació.
Alcaldes que cobren d’altres institucions
Hi ha diversos alcaldes catalans que no cobren per les seves funcions al capdavant dels municipis perquè ocupen altres càrrecs en institucions com, per exemple, la Diputació de Barcelona o són diputats del Parlament o del Senat. És el cas de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, que cobra com a vicepresident de la Diputació de Barcelona.
Municipis que no han facilitat les dades
Hi ha 87 municipis catalans que, segons el Ministeri de Funció Pública, consta que no han enviat la informació -o l’han enviada sense signar- sobre la retribució dels seus alcaldes i alcaldesses. Entre aquests hi ha Els Hostalets de Pierola.
ACN
