Tots els regidors del grup municipal del PSC a l’Ajuntament d’Igualada -Jordi Riba, Xavier Figueres, Pilar Salat, Joaquim Roca i l’independent Andreu Boixadé-, així com l’exalcalde d’Igualada Jordi Aymamí i l’alcalde de Vilanova del Camí, Joan Vich, són alguns dels signants del manifest «Crida socialista pel referèndum. El text dóna un suport explícit als diputats que han trencat la disciplina de vot aquest dijous al Parlament de Catalunya i a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha renunciat a l’escó. El manifest assegura que «oposar-se a la possibilitat que el poble de 

Catalunya es pugui pronunciar és una postura inacceptable i antidemocràtica» i fa una crida a treballar, a mitjà termini, «pel redreçament de l’espai socialista i per la construcció d’una alternativa catalana d’esquerres».

Segons l’alcalde vilanoví, Joan Vich, es tracta d’un posicionament a favor de la més estricta legalitat i per tant no entén la postura de la direcció del 

PSC “perquè el vot contrari va en contra del nostre programa electoral” ha dit i “hem de ser fidels al nostre projecte d’esquerres”. Vich creu que el PSC ha d’estar en primera línia en aquest tema i no alineat al PP o Ciutadans i afegeix que l’actual direcció del PSC, fent “seguidisme” al PSOE no reflecteix la realitat catalana. En aquest sentit, afirma que el PSC està “traint la seva essència” perquè en els seus orígens “havia estat capaç d’aplegar sensibilitats 

diferents i administrar la diversitat i pluralitat amb intel·ligència”. No és hora diu Vich de “simplificar”. L’alcalde vilanoví també remarca que aquest manifest reclama la necessitat de treballar plegats per la celebració del referèndum, “sigui quina sigui la posició que cadascú prengui després pel que fa a la resposta a la consulta”.

Segons el manifest, l’esgotament del pacte constitucional fa del tot necessari i «inexcusable» la celebració d’una consulta perquè Catalunya es pugui pronunciar sobre la seva relació amb Espanya. Un objectiu «compartit amb la gran majoria dels catalans i que, en la seva extraodinària diversitat política, social i cultural, que va sumar més de dos 

terços a les darreres eleccions al Parlament». A més, admet que l’opció de la independència «pot ser una sortida però no necessariament l’única possible» a la crisi actual.

El text descriu que avui a la política catalana hi ha una «divisió ineludible»: a una banda la gran majoria que exigeix el referèndum.  I a l’altra els que s’hi oposen  fent-ne un «factor de divisió de la societat civil catalana». 

Davant d’aquest escenari, el document assegura que el PSC només pot estar al costat de «l’opinió central i majoritària del poble de Catalunya». En aquest sentit, defensen que el partit ha de treballar per la celebració d’una consulta, sigui quina sigui la posició que cadascú pugui prendre en la resposta a la pregunta. Un fet que no veuen incompatible amb criticar i treballar per evitar «precipitacions i la manca de sentit de la realitat que alguns dirigents estant demostrant» i que, segons diuen, podrien conduir Catalunya a la «derrota i a la frustració». 

Amb tot, el manifest avisa dels riscos que pot comportar «esberlar» la unitat del bloc favorable a la consulta ja que pot «servir als interessos de l’adversari». «La màxima unitat és la força més gran  de què disposa el nostre poble. I cap patriota, si ho és de veritat, no pot regatejar esforços per garantir-la», conclou.

En l’últim punt del document, els signats conviden a mantenir-se a favor de la celebració d’un referèndum i a sumar-se a la crida. I esgrimeix diversos motius: en primer lloc, per coherència amb «el paper clau del socialisme català en la construcció nacional de Catalunya, en segon lloc, per lleialtat «a totes les persones que han lluitat per la justícia i per Catalunya i, finalment, per respecte a la gent  que ha cregut en el projecte socialista. «Pel futur d’un projecte integrat per homes i dones que som socialistes i som catalanistes per les mateixes raons, perquè tant el socialisme com la causa nacional formen part del mateix combat per la llibertat i per la justícia», afirmen citant Joan Reventós, fundador del partit.

Una crida que també va dirigida a treballar, a mitjà termini, pel «redraçament de l’espai socialista, per la construcció d’una alternativa catalana d’esquerres capaç de donar la resposta deguda a l’actual involució democràtica, econòmica i social i de posar Catalunya a l’avançada de la lluita per la llibertat, la justícia i el progrés».

Entre el centenar de persones que figuren com a signants, destaquen els exconsellers Joaquim Nadal, Montserrat Tura, Antoni Castells i Joan Manuel del Pozo. A més, també hi ha els exdiputats del Parlament, Antoni Comín, Daniel Font, Martí Carnicer (actual alcalde de El Vendrell), Pia Bosch i Consol Prados. Així com el president del grup municipal a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, i l’eurodiputada Maria Badia. També hi destaquen l’exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, i l’expresident de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes. Com és d’esperar, també hi ha a la llista els membres del corrent Avancem de Joan Ignasi Elena, Jordi del Río i Fabián Mohedano.